Aprendre a llegir : Un procés complicat?
Aprendre a llegir és un procés complicat. El procés d’aprenentatge de la lectura requereix el desenvolupament i l’activació de diversos processos cerebrals. Llegir suposa el funcionament conjunt de diferents estructures mentals.
Quan llegim, veiem lletres, paraules, frases, oracions.. Però realment allò que estem “llegint” o “veient” és un codi. Quan aprenem una llengua o un idioma, li donem significats a las paraules. Per exemple: a la paraula “CADIRA” li donem el significat de “un objecte en què em puc seure”. Per tant, quan llegim, necessitem, desxifrar el codi de las lletres, entendre la seqüencia de paraules i donar sentit al missatge (què significa cada paraula per separat i en conjunt vers l’oració).
Per tant, quan llegim no sols estem desxifrant el codi (descodificant-lo / grafema-fonema) sinó també donant-li significat. Llegir sense comprendre què se està llegint, no és llegir. La finalitat última de la lectura és entendre un missatge que ha estat enviat per una altra persona (emissor). Així, si no som capaços de descodificar el missatge, no entendrem el contingut, i en conseqüència, la comunicació entre emissor i el receptor via canal escrit serà errònia.
¿Com podem aprendre a llegir?
Per saber com ensenyar a llegir, primer és imprescindible saber com aprenen a llegir. Entendre el procés que seguim per aprendre a llegir, ens donarà informació molt útil que ens permetrà impulsar el aprenentatge de la lectura. D’aquesta manera, podrem assentar unes bones bases de aprenentatge. Existeixen molts mètodes para ensenyar als nens a llegir. La qüestió serà trobar el mètode que millor funcioni a cada nen en concret. De manera que personalitzarem l’ensenyament en funció a les demandes d’aprenentatge, tenint en compte les seves febleses i les seves fortaleses.
Podem diferenciar quatre tipus de processos de lectura que intervenen durant el procés de lectura:
– Processos perceptius: es tracta del primer pas en la lectura. La percepció dels primers símbols. D’una banda, es tracta de percebre els grafemes. Els grafemes són les lletres escrites. Cada lletra té un símbol especifico i concret que la representa per escrit. Les lletres escrites (els grafemes) tenen la seva correspondència oral: el fonema. D’aquesta manera, quan percebem un grafema, automàticament ho associem al seu fonema (so) corresponent.
D’altra banda, no només percebem les lletres per separat, sinó que també les percebem en el seu conjunt, és a dir, percebem les lletres integrades formant una paraula o una frase amb sentit. Els processos perceptius utilitzen processos memorístics (processos en els quals intervé la memòria). D’entre els diferents tipus de memòria que intervé, podem destacar:
- Memòria icònica: manté el símbol de la lletra en la nostra ment.
- Memòria operativa: permet reconèixer la lletra i mantenir-la en la ment mentre altres processos intervenen al mateix temps.
- Memòria a llarg termini: ens recorda el so al que s’associa aquesta lletra.
- Processos lèxics: es tracta dels processos a través dels quals reconeixem les paraules. És a dir, al llarg de la nostra vida, anem ampliant el nostre vocabulari (és a dir, el nostre lèxic). Aquest vocabulari que anem aprenent al llarg dels anys, es va acumulant i guardant en la nostra memòria. Durant els processos lèxics, accedim a aquesta memòria (accés al lèxic) i associem les paraules abans percebudes amb el seu corresponent significat. Donant-li sentit al que estem llegint. Es produeixen a través d’una doble ruta, la ruta fonològica que ens aporta el reconeixement del so de la paraula i la ruta lèxica que ens aporta el reconeixement del significat.
– Processos sintàctics: són els processos responsables del reconeixement de la frase íntegrament. Dóna sentit a la combinació de les paraules i a la relació entre elles. Consisteix en la capacitat de comprendre la relació de les paraules entre si. En aquest procés s’etiqueten les diferents paraules per categories (nom, verb, adjectiu, adverbi, demostratiu…).
– Processos semàntics: Són els processos que fan possible extreure el significat de l’oració i dotar de sentit al conjunt de lletres que formen les paraules, les quals al seu torn formen una frase que té un significat.