Enfadats : Com gestionar la ràbia?
Saber gestionar la ràbia és molt important per a la vida en societat. Els éssers humans som éssers emocionals, i enfadar-se és una conducta normal de l’ésser humà. Quan alguna cosa ens molesta, o ens senti malament, o no ens agrada, etc. podem enfadar-nos i fins i tot experimentar ràbia. L’important és saber com gestionar aquesta ràbia perquè no sigui desadaptativa i ens de més problemes. La ràbia i l’empipament són emocions naturals i innates que poden acompanyar a l’ésser humà.
Experimentar determinades emocions no és dolent, més aviat tot el contrari. És un indicatiu que som persones i estem vives. No tots els sentiments o emocions que podem experimentar són positives, però així i tot sempre poden ajudar-nos a aprendre, a canviar allò que no ens agrada i a contribuir al nostre benestar.
El problema apareix quan no som capaços de gestionar les emocions quan aquestes apareixen. Una mala gestió de les nostres emocions, pot provocar conductes indesitjades o perjudicials. Podent arribar a provocar conseqüències molt desfavorables per al nostre futur. En el cas de la ràbia i l’empipament, aquests problemes s’agreujarien; posat que la ràbia i l’empipament sense control, poden portar-nos a la violència i per tant, provocar conseqüències molt greus.
Per això, és important educar des de ben petits als nostres fills a reconèixer les emocions i a saber gestionar-les bé. Treballar la ràbia i l’empipament en els nostres nens i nenes és molt important. Hem de dotar als nostres fills/alumnes/pacients de recursos emocionals que els permetin enfrontar-se als desafiaments de la vida i controlar les emocions abans que aquestes els controlin a ells.
Tècniques per treballar la ràbia i l’empipament infantil
Els nens/as encara que semblin molt petits, poden controlar perfectament el seu empipament. El problema és que no saben com fer-ho. Per aquesta raó necessiten comprendre-ho, que se’ls vaig explicar i ajudar-los a desenvolupar eines que els permetin una bona gestió. El teu treball com a pare/mare/professor/psicòleg…, serà el següent:
Psicoeducació:
- Explica-li què són les emocions en general, per a què funcionen, etc.
- Explica-li en concret l’empipament i la ràbia què són, per què apareixen i per a què funcionen. No siguis molt teòric, intenta sempre buscar exemples, lectures, pel·lícules, dibuixos, situacions quotidianes, etc. Per exemple, utilitza un globus i omple-ho d’aire. Mentre ho vas omplint d’aire, explica’ls que la ràbia omple el globus i que si no deixem que el globus es desinfli acaba explotant.
- Explica-li que l’empipament és quelcom normal, ajuda-li a reconèixer aquelles situacions en les quals s’enfada i com reacciona.
- Fes-li reflexionar sobre les conseqüències dels empipaments.
- Explica-li la connexió entre els nostres pensaments, emocions i conductes (ABC). Demana-li que tanqui els ulls, i es concentri a intentar saber el que està pensant, sentint i fent. Intenta que sigui conscient del moment present.
Proposa alternatives per respondre més adaptativament davant l’empipament:
- Quan estic molt enfadat, primer tanco els ulls i respir profundament. Em centro en la respiració. Compto fins a 10.
- Cada vegada que deixo anar l’aire m’imagino el globus desinflant-se.
- Penso: què estic pensant, què estic sentint, què estic fent.
- Intento canviar els pensaments que estan en el meu cap per pensaments més agradables. (pensem en alguna cosa que ens agrada, en alguna cosa bé, encara que no estigui relacionat amb el mateix tema).
- Quan ja m’he tranquil·litzat i calmat. Parlo del tema amb algú tranquil·lament i sense alterar-me (no abans).
- Si veiem que ens tornem a alterar, tornem a respirar amb els ulls tancats.
No responguis al seu empipament amb un empipament per la teva banda.
Com a pares/psicòlegs/professors, etc. hem d’ ajuda’ls a calmar-se i recordar-los que respirin i tanquin els ulls. Si nosaltres també ens alterem, l’empipament anirà a més en comptes de reduir-se. Estarem provocant l’efecte contrari.
Reforça els seus assoliments.
És molt important reconèixer quan ho ha fet bé. Això facilitarà la repetició d’aquest patró en el temps, en comptes d’uns altres no adaptatius (els quals no seran reforçats).
**Troba més informació sobre com gestionar conductes desafiadores, en el següent post: Conducta desafiante ¿Qué técnicas o estrategias podemos utilizar?