Comprensión del lenguaje : ¿Un proceso de construcción?

TDAH : consells bàsics per a pares

Tenir un fill amb TDAH (trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat) es dur. Per exemple, sortir de casa al matí pot ser alguns dies una missió impossible, fer els deures a la tarda es una lluita i, per desgràcia, solen estar enganxats a qualsevol dels milers de nous programes de joc a internet.

 

Els nens amb TDAH poden tenir problemes per poder mantenir l’atenció quan estan avorrits (tot i que poden estar 5 hores seguides jugant amb l’ordinador), poden tenir dificultats per mantenir-se quiets quan toca, i a l’escola pot ser que parlin quan tota la classe esta callada fent un examen.

 

Els tres factors que defineixen el TDHA son:

 

  1. La inatenció en el TDAH es manifesta com un patró d’atenció i dispersió, a més els costa tenir hàbits (rentar-se les dents cada dia no entra dins de la seva rutina), presenten dificultats per poder concentrar-se (es distreuen amb una mosca), i solen ser desorganitzats (mai acaben el que comencen).

 

  1. La hiperactivitat en el TDAH dona la cara com un excés de moviment, el nen corre i salta sempre (a classe, al cinema, a l’hora de dormir), i moltes nenes tenen problemes perquè no callen ni sota l’aigua, l’escola sol comentar que la nena es passa la classe parlant amb les seves amigues.

 

  1. La impulsivitat en el TDAH es manifesta en que el nen bàsicament no veu el perill, creua el carrer sense mirar, contesta sense pensar i ho perd tot (es deixa la motxilla a l’autobús perquè surt corrent a la seva parada).

 

CONSELLS PER A PARES

 

A– Ensenyar al nen que davant de qualsevol problema, pari i pensi.

Primer, pensa en el que no podràs canviar ni que et toqués la loteria.

Segon, pensa en el que sí pots canviar i crea una estratègia.

Tercer, donat temps per desxifrar si pots fer alguna cosa amb el problema “1567”.

 

B– Per norma general, no escolten. No caiguis a la trampa de repetir mil vegades el mateix. Amb tres vegades, es suficient. A la tercera, apaga la televisió o el “joc”.

 

C– Quan es reboti, no et rebotis tu també. Sinó els crits acaben arribant a casa del veí, i quan te’l trobis a l’ascensor t’explicarà lo bé que ho fa ell. Si estàs tan cansat que veus que acabaràs perdent els papers, es millor no pujar al ring fins que t’hagis donat un bon descans. La cadira de pensar encara segueix funcionant.

 

D– Quan ja tinguis l’atenció del nen, dóna una sola instrucció curta i fàcil de recordar.

 

E– Mai aconseguiràs que tingui l’habitació ordenada. I quan li dius, ordena la teva habitació, el nen entén que empaqueti tot el que es veu a dins dels calaixos. Comença per els mitjons durant una setmana, després passa a la seva taula, un altre setmana, i així, fins que al cap del nen cada part de l’habitació tingui un ordre i una manera de aconseguir aquest ordre. Pot portar mesos/anys…

 

F– El cervell del nen al matí segueix adormit, encara que el vegis caminant i movent-se. La millor opció es tenir un rutina per temps. Per exemple, li dius al nen que té per vestir-se el temps que dura la cançó “high way to hell”. La filosofia de la intervenció es la mateixa. Piano, piano, va lontano…o no.

 

G– Una etiqueta no defineix a una persona. Les etiquetes canvien, tu sempre seràs el seu pare o la seva mare. Intenta que l’etiqueta del nen amb TDAH no et converteixi en una policia. Els nens des de la prehistòria aprenen jugant.

 

Autors: Jaume Guilera i David Cueto.

Leave a Reply