Comprensió del llenguatge : Un procés de construcció?

Comprensió del llenguatge : Un procés de construcció?

La comprensió del llenguatge és un procés de construcció bastant complex. Comprendre el llenguatge, vol dir reconstruir o interpretar la intenció comunicativa del parlant a partir del continuum de sons que es perceben. És a dir, nosaltres percebem determinats sons que tots junts tenen un significat, però és feina de cada persona desxifrar aquest missatge.

El procés de comprensió del llenguatge

Per poder comprendre un missatge es necessitaran varis passos:

1. En primer lloc cal fer un primer anàlisi acústic-fonètic a partir del senyal continua que rebem.
2. Posteriorment caldrà segmentar el missatge en paraules i frases.
3. Una vegada les haguem detectat, les paraules s’hauran d’analitzar semànticament i entendre el seu significat (vocabulari).
4. I per últim, s’haurà de fer un anàlisis sintàctic de l’oració (el significat de la paraula dins del context de l’oració.
5. A partir d’aquest procés obtindríem un significat general i literal del missatge que intentem desxifrar. No obstant, aquesta informació s’ha d’interpretar tenint en compte un context. Dins d’aquest context, també entra en joc la finalitat de l’intercanvi del missatge, les pressuposicions o intencions del parlant, el coneixement previ del món, etc.

Per tant, els humans oients, interpretem no només a partir d’allò que hem sentit o que s’ha expressat lingüísticament, sinó més enllà del significat codificat. En l’estudi de Apfelbaum, Bullock-Rest, Rhone, Jongman, & McMurray (2014) van demostrar que un mateix fonema era interpretat de maneres diferents depenent del parlant i del context fonètic. Per tant, van suggerir que durant la percepció de la parla, els oients basem la informació de les senyals acústiques en el context en el que es troben.

És per tot aquest això, que diem que la comprensió del llenguatge és un procés de construcció.

Un problema amb la fase de segmentació? 

Donat el problema de la segmentació, s’han proposat una sèrie d’unitats que els receptors identificarien en el senyal sonor com a part del procés de la percepció.

• Trets acusticofonètics: elements presents directament en el senyal sonor i que el nostre sistema perceptiu aprendria a extreure i a processar a partir dels indicis acústics que caracteritzen les diferents classes de sons. En aquest punt entraria en joc els aprenentatges realitzats des de petits, tots aquells sons que escoltem diàriament des que naixem.
• Fonemes: entès com un so capaç de contrastar significats entre mots.
• Al·lòfons: apareixen condicionats pel context. Podrien constituir les unitats bàsiques de la percepció de la parla, i així, es té en compte la influència del context fonètic i de la coarticulació que són inherents a la producció dels sons.
• Síl·laba: és un conjunt de fonemes organitzats entorn un nucli (normalment una vocal) que els parlants reconeixent sovint de manera intuïtiva, fins i tot quan no estan alfabetitzats (Apfelbaum et al., 2014)

Tot i així, no hi ha consens davant la pregunta: quina és la unitat bàsica en la percepció de la parla? Però sí han conclòs que abans d’arribar al lèxic, cal haver analitzat i descodificat d’alguna manera la informació acústica i fonètica d’un enunciat. Per això és necessari un primer pas de percepció i descodificació de la parla.

Referencias bibliográficas:

Apfelbaum, K. S., Bullock-Rest, N., Rhone, A. E., Jongman, A., & McMurray, B. (2014). Contingent categorization in speech perception. Language, Cognition and Neuroscience, 29(9), 1070–1082. http://doi.org/10.1080/01690965.2013.824995