Les neurones mirall i empatia.
El joc simbòlic és una activitat comuna en l’etapa de desenvolupament de la infància primerenca, en la qual els nens utilitzen objectes i accions simbòliques per representar situacions i conceptes abstractes.
A través del joc simbòlic, els nens desenvolupen representacions mentals de conceptes abstractes de diverses maneres:
Manipulació d’objectes: Els nens utilitzen objectes concrets per representar altres objectes o persones. Per exemple, un nen pot fer servir una nina per representar a la seva germana o un tros de fusta com un cotxe. Aquestes representacions mentals permeten que el nen relacioni i associï diferents conceptes.
Imitació: Els nens tendeixen a imitar els comportaments i les accions de les persones que observen en el seu entorn. A través de la imitació, poden representar conceptes abstractes com professions, rols familiars o situacions quotidianes. Per exemple, un nen pot fer de metge, fent servir una bata blanca i un estetoscopi, imitant així el rol i les accions d’un metge.
Imitació i les neurones mirall:
Les neurones mirall són un tipus especial de neurones que s’activen tant quan realitzem una acció com quan observem una altra persona fer aquesta mateixa acció.
L’empatia és una habilitat fonamental que ens permet comprendre i compartir les emocions i les experiències dels altres. Quan ens posem al lloc d’una altra persona i sentim el que sent, estem exercint l’empatia. Aquesta capacitat és essencial per a les relacions interpersonals, la comunicació efectiva i la construcció de connexions emocionals significatives.
Les neurones mirall, descobertes pel neurocientífic italià Giacomo Rizzolatti a la dècada de 1990, juguen un paper crucial en l’empatia. Aquestes neurones s’activen tant quan realitzem una acció com quan observem una altra persona fer la mateixa acció. És com si el nostre cervell estigués “reflectint” l’experiència de l’altra persona.
Per exemple, quan veiem algú somriure, les nostres neurones mirall s’activen i experimentem una sensació d’alegria similar. Això ens ajuda a entendre les emocions dels altres i a connectar amb elles de manera profunda. Les neurones mirall també són essencials per a la imitació, l’aprenentatge i la comprensió de les intencions d’altres persones.
En resum, l’empatia és la capacitat de comprendre i compartir les emocions dels altres, i les neurones mirall, descobertes per Giacomo Rizzolatti, juguen un paper crucial en aquest procés al permetre que el nostre cervell “reflexioni” les experiències i emocions de qui ens envolta.
Aquestes neurones es troben en àrees del cervell com la còrtex motora i la còrtex parietal, i juguen un paper important en l’aprenentatge per imitació en els nens.
Quan un nen observa algú realitzant una acció, les neurones mirall s’activen i li permeten simular mentalment aquesta acció al seu propi cervell. Aquesta simulació mental ajuda el nen a comprendre i representar mentalment l’acció que està presenciant, i facilita l’aprenentatge i la imitació d’aquesta acció en el futur.
Les neurones mirall també estan implicades en el desenvolupament de l’empatia i la comprensió de les intencions i les emocions dels altres.
En observar les accions d’altres persones, les neurones mirall ens permeten “posar-nos en el lloc de l’altre” i comprendre les seves intencions i sentiments. Això és especialment rellevant en l’aprenentatge per imitació, ja que el nen no només replica l’acció en si, sinó també la intenció i l’estat emocional associat.
A través de l’activació de les neurones mirall, els nens poden internalitzar i representar mentalment les accions dels altres, la qual cosa els permet aprendre noves habilitats i comportaments mitjançant l’observació i la imitació. Això és especialment important en l’etapa de desenvolupament primerenca, quan els nens estan exposats a models adults i aprenen principalment mitjançant l’observació i la imitació.
Joc de rols: En el joc de rols, els nens assumeixen diferents rols i actuen com si fossin una altra persona o un objecte en particular. Això els permet explorar i comprendre conceptes abstractes com les relacions socials, els rols laborals o les interaccions familiars. Per exemple, els nens poden fer de mestres, pares, astronautes o superherois, representant mentalment els rols i les característiques associades a cadascun d’ells.
Ús de paraules i llenguatge: A mesura que els nens desenvolupen habilitats lingüístiques, també fan servir el llenguatge per crear representacions mentals de conceptes abstractes. Poden assignar noms i descripcions a objectes o persones imaginaris durant el joc, la qual cosa els permet comunicar-se i compartir les seves representacions mentals amb altres.
Imaginació i creativitat: La imaginació i la creativitat són components fonamentals del joc simbòlic. Els nens poden inventar històries, escenaris i situacions imaginàries que representen conceptes abstractes. A través de la imaginació, creen representacions mentals que els permeten explorar i comprendre el món que els envolta d’una manera més abstracta.
Per exemple, quan el nen juga amb una sabata i fa com si fos un telèfon.
De sobte, aquesta sabata té les propietats d’un mòbil. Pot parlar amb els seus pares, amics i fins i tot amics imaginaris.
Fins a quin punt podem dir que el nen és conscient que aquest joc no és real, que no pot parlar amb els seus pares.
Contacte:
https://blog.mentelex.com/dr-jaume-guilera/
LLibres per treballar les Funcions Executives:
Bibliografia
Orsolini, M., & Melogno, S. Intervention to empower children’s learning. In Understanding Intellectual Disability (pp. 103-139). Routledge.
LLibres per ampliar informació:
1. “The Art of Pretend Play: A Psychological Perspective” by Anthony D. Pellegrini
– This book delves into the psychological aspects of pretend play, discussing its role in cognitive and social development. It provides a comprehensive overview of research findings on pretend play and its importance.
2. “Pretend Play as Improvisation: Conversation in the Preschool Classroom” by Inge Marianne Toft and Anna-Lena Østern
– Focusing on the classroom setting, this book explores the connection between pretend play and language development. It highlights the importance of pretend play as a tool for enhancing children’s communication skills.
3. “Symbolic Play: The Development of Social Understanding” by Susan A. Rosengren
– This book delves into the developmental aspects of symbolic play, examining how it contributes to children’s understanding of social relationships and concepts. It offers insights into the progression of symbolic play from infancy through early childhood.
4. “Play and Imagination in Children with Autism, Second Edition” by Pamela J. Wolfberg
– Specifically addressing children with autism, this book explores the challenges they face in engaging in symbolic play and offers strategies and interventions to support their play and imagination development.
5. “The Power of Play: Learning What Comes Naturally” by David Elkind
– While not solely focused on symbolic play, this book discusses the importance of play in general for children’s development. It touches on the role of imaginative and symbolic play in fostering creativity and problem-solving skills.
6. “The Importance of Play: A Report on the Value of Children’s Play with a Series of Policy Recommendations” by the American Academy of Pediatrics
– This report by the American Academy of Pediatrics discusses the significance of play, including symbolic play, in children’s overall well-being. It provides recommendations for parents, educators, and policymakers on promoting play.