ADAPTACIÓ ESCOLAR i SUPERDOTACIÓ
ADAPTACIÓ ESCOLAR i SUPERDOTACIÓ
Els nens amb superdotació solen tindre problemas en la seva adaptació escolar. Hi ha diversos tests per veure si un nen es superdotat. El WISC-V és una escala d’intel·ligència utilitzada per a mesurar el quocient intel·lectual de nens fins als 16 anys. La majoria d’ells es troben al voltant dels 100 punts, que es considera la puntuació normal. Sabem que si s’obté una puntuació molt baixa, és necessari fer plans individualitzats per tal de poder seguir el ritme escolar normal equivalent a la seva edat. Però, què passa si la puntuació és molt alta? Si els resultats mostren puntuacions molt elevades respecte el seu grup d’edat en totes les àrees avaluades, obtinguent un quocient intel·lectual superior a 130, es confirma una superdotació intel·lectual.
Aquesta elevada capacitat, fa que el nen tingui una manera de pensar i interessos diferents a la majoria dels seus iguals, el que pot dificultar una bona interacció social i provocar nivells elevats d’angoixa.
Aquest fet s’incrementa en l’adolescencia, ja que es troben en un moment evolutiu en que les diferències amb els seus iguals es fan majors, produint avorriment, desmotivació i aïllament social degut a la seva alta curiositat cognitiva, interès per conèixer i necessitat d’aprendre més enllà del programa establert en el pla docent segons la seva edat.
Per aquest motiu, els alumnes superdotats requereixen necessitats educatives especials que ofereixin oportunitats per desenvolupar totes les seves capacitats intel·lectuals, dotant d’autonomia al subjecte per estructurar el seu propi aprenentatge.
A nivell psicològic, és important proporcionar un entorn intel·lectualment dinàmic, facilitant que l’alumne pugui participar activament en els continguts escolars i no sigui un simple agent receptiu. A més a més necessita flexibilitat en les activitats i horaris, ja que normalment no tolera bé interrupcions en el seu treball si no estan justificades.
S’ha de tenir en compte però, que tot i la seva avançada capacitat cognitiva, les seves necessitats afectives o emocionals són iguals a la dels membres del seu grup d’edat.
A nivell social, és habitual que els seus interessos específics estiguin molt centrats en conèixer o descobrir nous coneixements, de forma que en algunes ocasions pot semblar una persona distant i amb poca empatia. Per aquest motiu pot resultar útil plantejar dinàmiques de grup en les que es parli de determinats temes i es fomenti el respecte a la diversitat com a part fonamental del funcionament humà.
A nivell intel·lectual, seria recomanable fer un pla individualitzat en les matèries específiques en les que sobrepassa les competències dels seus companys, adaptant els programes perquè pugui seguir el seu propi ritme de treball, fer assignatures especials o altres opcions alternatives. L’objectiu és incentivar el seu desenvolupament personal però també fer-lo capaç de compartir amb els altres els seus interessos i habilitats; per això és bona la participació en activitats que fomentin l’aprenentatge cooperatiu. És important proporcionar estímuls suficients perquè sigui capaç de potenciar la seva creativitat i pugui utilitzar les seves habilitats per resoldre problemes i efectuar investigacions més enllà del material estandaritzat per tal de desenvolupar el pensament creatiu en tasques que requereixen fluidesa, flexibilitat i originalitat.
Hi ha diverses estratègies utilitzades en aquests casos per tal d’intentar optimitzar el desenvolupament de les seves capacitats. Un d’elles és l’acceleració, és a dir, avançar el ritme d’aprenentatge del nen situant-lo un curs endavant, de manera que l’alumne es trobi al curs que li correspon a la seva capacitat d’aprenentatge i no seguint un criteri d’edat.
L’enriquiment/individualització/adaptació curricular és una altra tècnica utilitzada, que es basa en mantenir els alumnes a les seves classes habituals però elaborant un pla d’estudis qualitativament diferent adequat a les seves necessitats, és a dir, amb una major amplitud temàtica i de major complexitat respecte als continguts curriculars estàndars, fet que augmenta la productivitat i la motivació de l’alumne, ja que és ell mateix el que marca el seu ritme de treball. És bo plantejar informes o treballs d’investigació relacionats amb interessos del propi alumne per fomentar la curiositat i la recerca independent.
Així doncs, és molt important adaptar el pla docent a les necessitats de l’alumne, ja que si les persones amb superdotació no reben una educació diferenciada poden tenir problemes escolars (fracàs escolar, inadaptació, etc.) i personals (inestabilitat emocional, dificultats conductuals i cognitives, etc.), tant en el present com en el futur.
Bibliografia
Brody, Linda E., and Carol J. Mills. “Gifted children with learning disabilities: A review of the issues.” Journal of learning disabilities 30.3 (1997): 282-296.
Feldhusen, J. F., & Klausmeier, H. J. (1962). Anxiety, intelligence, and achievement in children of low, average, and high intelligence. Child Development, 403-409.
Scholwinski, E., & Reynolds, C. R. (1985). Dimensions of anxiety among high IQ children. Gifted Child Quarterly, 29(3), 125-130.
Waldron, K. A., & Saphire, D. G. (1990). An analysis of WISC-R factors for gifted students with learning disabilities. Journal of Learning Disabilities, 23(8), 491-498.