Ansietat i Metacognició
L’ansietat és un dels trastorns més comuns en la pràctica clínica; per tant, molts científics, metges i psicòlegs intenten comprendre les causes de l’ansietat i les possibles relacions entre l’ansietat i la metacognició. Per exemple, les persones que pateixen trastorn d’ansietat social generalment tenen una gran por a ser avaluades negativament per altres en situacions socials (per exemple, un examen oral).
Aquesta por pot sorgir de determinades creences metacognitives de l’individu. Creences com “Sóc terrible parlant en públic”, “Sempre ho faig malament quan els meus amics em veuen llençar una falta”, “Sóc pèssim fent llançaments lliures”, i així successivament. Totes aquestes afirmacions són creences metacognitives sobre les seves pròpies capacitats per realitzar tasques amb èxit davant de les persones. La metacognició social és un sistema avaluatiu intern de creences que sintetitza milers d’avaluacions que l’individu fa sobre si mateix i les seves experiències.
Després de qualsevol interacció social, intentem avaluar positivament o negativament les nostres relacions socials. Les persones amb ansietat social tendeixen a veure qualsevol situació d’exposició social com una font d’estrès i, per tant, intenten evitar-les o suportar-les el millor que poden (sovint amb mecanismes de defensa disfuncionals).
ANSIETAT SOCIAL
La vergonya o la timidesa no necessàriament han de ser considerades trastorns d’ansietat social. El nivell de comoditat que sentim en diferents contextos socials sovint varia, i aquests canvis en el benestar social es poden considerar normals. Les reaccions de malestar social que experimentem en cada situació poden dependre de diversos factors, com ara la nostra personalitat (extrovertida o introvertida), el nostre nivell d’energia mental actual o la qualitat del nostre son REM de la nit anterior (si has dormit bé).
Un altre factor important és el grau de coneixença de les persones presents en el context social. Per exemple, ahir em van convidar a sopar i hi havia un neurocirurgià, un pianista de renom internacional, i així successivament, i el meu nivell de comoditat social era bastant baix. Però això no vol dir que pateixi ansietat social. Simplement significa que algunes persones em generen respecte. Fins i tot quan em para la policia per comprovar si el meu cotxe té una inspecció vàlida, no sé, una persona amb una arma també em genera respecte. Totes aquestes són situacions d’estrès social.
A diferència de l’estrès social quotidià, el trastorn d’ansietat social implica una por intensa o una ansietat elevada en diferents situacions socials fins al punt que aquestes emocions egosintòniques interfereixen en la vostra vida, rutina i treball. Les persones amb ansietat social sovint experimenten símptomes com ara palpitacions, suors freds, mans tremoloses, falta de respiració, nàusees i fins i tot una sensació de pèrdua de control durant els exàmens orals o altres situacions d’exposició social.
El trastorn d’ansietat social sovint comença amb idees o emocions tan mundanes com la por que altres pensin malament de tu (per exemple, molts pacients expliquen com pateixen quan se’ls demana anar a la pissarra davant dels seus companys). Però les idees que siguis dolent en alguna cosa o que no agradaràs als nous companys poden jugar un paper decisiu en l’inici de la fobia social. L’ansietat social pot començar en la infància, però sol intensificar-se durant l’adolescència.
Símptomes Emocionals i Conductuals de l’Ansietat Social
Els signes i símptomes del trastorn d’ansietat social inclouen alguns dels següents elements:
– Por o ansietat en situacions socials.
– Por de ser examinat o avaluat per estranys.
– Por de mantenir converses amb desconeguts.
– Por d’assistir a reunions on no coneixeu a ningú.
– Por a ser observat mentres menges, beus o camines pel carrer.
– Por de posar-se vermell durant un examen oral o en fer una presentació.
– Por que tots els símptomes anteriors facin que la gent pensi malament de tu o et rebutgin a classe o al treball.
– Evitació sistemàtica de presentacions orals o tasques a causa de la por intensa.
– Evitació sistemàtica d’exàmens orals a causa de la por de quedarse en blanc.
– L’ansietat social que sents sol ser desproporcionada a l’estímul que la provoca (trobar-te amb altres famíliars).
– Les pors socials solen durar més de 6 mesos, i gairebé totes les estratègies que fas per superar-les fallen.
– Sovint heu de fumar, fer alguna cosa amb les mans, moure-us, aixecar-vos o prendre pastilles per enfrontar-vos a situacions socials que us estressin.
TERÀPIA METACOGNITIVA
La teràpia metacognitiva d’Adrian Wells és una teràpia cognitiva. Les teràpies cognitives se centren en les idees i les creences sobre un mateix o les pors i ansietats. La clau és que, si podeu entendre el que realment penseu sobre un tema, és probable que deixeu de tenir por d’ell. No obstant això, la teràpia metacognitiva fa èmfasi en les metacreences de la persona, no només en les seves idees. Explora fins a quin punt una persona és capaç d’observar el seu flux de pensaments des de l’exterior, com un observador imparcial, en lloc de quedar atrapat en la situació o les reaccions físiques i mentals que provoquen la por.
En estudiar la interacció entre l’ansietat social i la metacognició, certes variables es tornen importants, com ara la consciència de un mateix o les creences socials (un pas crucial per a un tractament amb èxit basat en la reestructuració cognitiva), i les anomenades creences metacognitives (Gkika, Wittkowski i Wells, 2017).
Les creences socials es divideixen en tres tipus:
1. Autoexigència elevada:
L’autoexigència elevada no ha de ser necessàriament dolenta. L’autoexigència és el procés de fixar estàndards elevats de comportament i rendiment per a un mateix. L’autoexigència pot ser positiva si és una energia que us ajuda a assolir els vostres objectius, però també pot ser negativa si sou massa estrictes o inflexibles, ja que pot causar estrès o insatisfacció. És difícil trobar un punt mitjà entre l’autoexigència i l’autoacceptació. El problema és que molts nens i adolescents intenten complaure els seus pares i satisfer les seves expectatives. Quan aquestes expectatives són poc realistes, apareix un sentiment constant de fracàs. A més, el nen sovint es sent culpable per no estar a l’altura. Aquesta culpabilitat pot portar a sentiments de tristesa i fins i tot depressió.
2. Creences condicionals:
“Depèn del que faci, la gent em volrà o no”.
3. Creences incondicionals:
“La resta del món pensa que sóc inferior”.
A més, les creences socials també tenen dues característiques:
– Egosintòniques: Creences que coincideixen amb el nostre jo o la nostra visió del món, relacionades amb el desenvolupament del trastorn d’ansietat generalitzada.
– Egodistòniques: Pensaments sentits com a angoixants, repugnants o directament inconsistents amb el propi concepte de si mateix, que tendeixen a generar fòbies més específiques.
Els símptomes egosintònics es viuen com a acceptables i coherents perquè coincideixen amb la percepció i els valors/creences d’una persona. Per tant, aquests símptomes no causen estrès ni conflicte. Per exemple, si una persona sempre gaudeix guanyant, l’emoció generada per la competició es pot considerar egosintònica. Aquesta emoció motiva i emociona abans d’una competició.
En el mateix estudi, els autors van trobar una correlació directa entre el grau d’ansietat social i l’existència de creences autoexigents i condicionals, depenent del procés cognitiu específic que es va trobar en aquell moment.
Pel que fa a les creences metacognitives, es poden dividir en diferents tipus:
1. Creences positives sobre la preocupació.
2. Creences sobre la incontrolabilitat i perill dels pensaments.
3. Confiança cognitiva.
4. Autoconfiança cognitiva.
5. Creences sobre la necessitat de control.
En el mateix estudi esmentat anteriorment, la presència d’aquestes creences no va correlacionar amb l’aparició del trastorn d’ansietat social en mostres clíniques. En altres estudis realitzats amb mostres no clíniques, mesurant una situació que sovint és estressant per a molta gent (fer un discurs públic), van trobar que la magnitud d’aquestes creences correlacionava amb una disminució dels nivells d’ansietat abans de fer el discurs.
Autor:
Dr. Jaume Guilera
Sobre el blog:
Aquest blog ha estat creat pel Dr. Jaume Guilera, un metge que treballa en l’àmbit dels trastorns d’aprenentatge, amb la intenció de difondre informació sobre els trastorns cognitius més comuns en nens i adolescents. Abordo els trastorns d’aprenentatge en nens i adolescents des d’una perspectiva cognitivo-conductual. La meva feina es realitza en col·laboració amb altres professionals, des d’una perspectiva multidisciplinària (psicòlegs, educadors i metges). La filosofia de treball és abordar cada cas individualment segons les seves necessitats.
Bibliografía
Allen, J. G., & Fonagy, P. (Eds.). (2006). The handbook of mentalization-based treatment. John Wiley & Sons
Amador, X. F., Strauss, D. H., Yale, S. A., Flaum, M. M., Endicott, J., & Gorman, J. M. (1993). Assessment of insight in psychosis. American journal of Psychiatry, 150, 873-879.
Alvarez-Bueno, C., Pesce, C., Cavero-Redondo, I., Sanchez-Lopez, M., Martínez-Hortelano, J. A., & Martinez-Vizcaino, V. (2017). The effect of physical activity interventions on children’s cognition and metacognition: A systematic review and meta-analysis. Journal of the American Academy of Child & Adolescent Psychiatry, 56(9), 729-738.
Baror, S., & Bar, M. (2022). Increased associative interference under high cognitive load. Scientific reports, 12(1), 1-13..
Buck, B., Gagen, E. C., Luther, L., Kukla, M., & Lysaker, P. H. (2020). Dynamic relationships between emotional distress, persecutory ideation, and metacognition in schizophrenia. Journal of Clinical Psychology, 76(4), 716-724.
Diamond, A. B. (2015). The cognitive benefits of exercise in youth. Current sports medicine reports, 14(4), 320-326.
Heyes, C., Bang, D., Shea, N., Frith, C. D., & Fleming, S. M. (2020). Knowing ourselves together: The cultural origins of metacognition. Trends in Cognitive Sciences, 24(5), 349-362.
Gkika, S., Wittkowski, A., & Wells, A. (2018). Social cognition and metacognition in social anxiety: a systematic review. Clinical Psychology & Psychotherapy, 25(1), 10-30.
Lavie, N. (2010). Attention, distraction, and cognitive control under load. Current directions in psychological science, 19(3), 143-148.
Leonhardt, B. L., Vohs, J. L., Bartolomeo, L. A., Visco, A., Hetrick, W. P., Bolbecker, A. R., Breier, A., Lysaker, P., & O’Donnell, B. F. (2020). Relationship of metacognition and insight to neural synchronization and cognitive function in early phase psychosis. Clinical EEG and Neuroscience, 51(4), 259-266.
Lysaker, P. H., Buck, K. D., Salvatore, G., Popolo, R., & Dimaggio, G. (2009). Lack of awareness of illness in schizophrenia: conceptualizations, correlates and treatment approaches. Expert review of neurotherapeutics, 9(7), 1035-1043.
Lysaker, P. H., & Lysaker, J. T. (2017). Metacognition, selfexperience and the prospect of enhancing selfmanagement in schizophrenia spectrum disorders. Philosophy, Psychiatry, & Psychology, 24(2), 169-178.