Ansietat estat
L’ansietat es pot definir com l’estat mental que sents quan anticipes un futur perill o una amenaça futura. A més d’aquest estat mental, cal afegir-hi els correlats que apareixen a diferents nivells (cognitiu, biològic, social).
A la personalitat d’un individu, hi ha una diferència entre estar en un estat emocional (per exemple, tenir una crisi d’ansietat) i tenir un tret de personalitat que predisposa a cert estat (per exemple, preocupar-se per tot). Per tant, és fonamental aquesta diferència per entendre la gènesi de les malalties mentals.
Però hi ha controvèrsia en aquest punt, hi ha científics que neguen la importància d’aquesta diferència, mentre que d´altres proposen que pot ser beneficiós entendre els factors predisponents intraindividuals específics per desenvolupar una malaltia mental.
Com en qualsevol problema científic, és important definir els conceptes que intentem estudiar.
Per tant, definim estat com allò que li passa a un individu en el moment present (tenir vergonya en un examen oral).
Definim tret (Novin & Rieffe, 2015) com la disposició de l’individu a desenvolupar un cert estat emocional. Per exemple, ser vergonyós des de petit. Hi ha estudis que indiquen que la propensió a la vergonya en els infants contribueix a tenir una personalitat més internalitzant i dificultats per expressar les emocions.
Estat psicològic
Un estat psicològic seria una experiència que li passa a un individu en el temps present.
Un estat psicològic de vegades es pot observar en la conducta de l’individu, per tant, familiars i clínics poden observar conductes i signes d’ansietat (hiperactivitat del sistema nerviós simpàtic com hiperventilar).
Un estat psicològic pot variar depenent de les hores del dia.
Un estat psicològic pot variar depenent del context.
Un estat psicològic es pot modelar a través del llenguatge. Si l’individu expressa allò que el preocupa, les pors, o l’ansietat, l’estat psicològic pot canviar.
Quan un terapeuta fa un treball de reestructuració cognitiva, l’estat psicològic pot millorar.
Tret psicològic
Un tret psicològic seria una disposició o propensió a experimentar certs estats psicològics.
Però un tret no es pot veure. És la tendència de l’individu a viure o experimentar les experiències d’una manera o altra. Per exemple, la diferència entre la tendència a ser optimista o la tendència a ser pessimista no es pot veure. Però aquestes dues tendències fan que la mateixa experiència es visqui de manera molt diferent.
Un tret psicològic seria una variable latent.
Diferència entre estat i tret ansiós
Un estat d’ansietat sol tenir correlats neurobiològics (taquicàrdia, sudoració…).
En canvi, un tret ansiós alt correspon a una alteració en la percepció de la realitat, és a dir, una mateixa amenaça es viu amb molta més intensitat (en veure un gos ja percebem una possible amenaça d’agressió).
Per tant, davant el mateix perill, una persona amb ansietat tret elevada ho percep amb més intensitat, i, per tant, li genera més ansietat.
A la pràctica clínica, veiem que les persones amb ansietat tret alta tenen més atacs d’ansietat. Una possible explicació és que una ansietat tret alta els fa hipersensibles als estímuls perillosos.
Estudis recents han indicat que un alt tret d’ansietat causa problemes atencionals. Per exemple, a l’estudi de Ward i col·laboradors, es van identificar diferències en les ones alfa entre individus amb tret ansiós baix i alt. Una possible explicació a aquest fenomen és que l’ansietat tret empobreix els recursos atencionals en repòs. Per tant, quan l’individu ha de parar esment a una tasca difícil, li costa molt més esforç o la seva atenció és menys estable (Ward et al., 2018).
Test per mesurar l’ansietat tret i estat: STAI
La prova que es fa servir per mesurar l’ansietat tret/estat és el test de STAI (Guillén-Riquelmeé & Buela-Casal, 2011).
Aquest test consta de 2 parts, una part que mesura l’ansietat tret i una altra que mesura l’ansietat estat.
El test de STAI planteja mesurar l’ansietat a partir d’aquests dos constructes.
Cada constructe es mesura amb 20 preguntes.
En el constructe ansietat com a estat, es mesura un estat emocional transitori.
Al constructe ansietat com a tret, es mesura la tendència ansiosa de l’individu. Els estudis cientifics de la personalitat apunten que l’ansietat tret és una característica força estable a l’individu.
Hi ha força critiques fundades cap a aquesta prova. Una de les més importants és que no permet diferenciar entre ansietat i depressió.
Autor:
BIBLIOGRAFIA
Guillén-Riquelmeé, A., & Buela-Casal, G. (2011). Actualización psicométrica y funcionamiento diferencial de los items en el State Trait Anxiety Inventory (STAI). [Psychometric revision and differential item functioning in the State Trait Anxiety Inventory (STAI).]. Psicothema, 23(3), 510-515.
Heeren, A., Bernstein, E. E., & McNally, R. J. (2018). Deconstructing trait anxiety: A network perspective. Anxiety, Stress, & Coping, 31(3), 262-276. https://doi.org/10.1080/10615806.2018.1439263
Novin, S., & Rieffe, C. (2015). Validation of the Brief Shame and Guilt Questionnaire for Children. Personality and Individual Differences, 85, 56-59. https://doi.org/10.1016/j.paid.2015.04.028
Ward, R. T., Smith, S. L., Kraus, B. T., Allen, A. V., Moses, M. A., & Simon-Dack, S. L. (2018). Alpha band frequency differences between low-trait and high-trait anxious individuals. NeuroReport, 29(2), 79-83. https://doi.org/10.1097/WNR.0000000000000915