El cervell hipermasculí: trastorn de l’espectre autista (TEA)
El cervell hipermasculí
El cervell hipermasculí prové de la teoria del cervell masculí extrem que afirma que les persones amb autisme tenen un cervell masculinitzat. D’aquesta manera el cervell hipermasculí del nen o nena amb autisme presenta les característiques d’un cervell masculí normal (diferenciat del cervell femení) però portat al extrem. .
Trastorn de l’espectre autista (TEA)
Em de tenir en compte que al anomenar-se espectre podem trobar moltes variants de nens amb autisme. Poden haver diferents graus i el mateix trastorn es pot presentar de maneres molt diverses. Per poder parlar de TEA s’han de trobar discapacitats en aquestes 3 àrees concretes:
- Comunicació i llenguatge: la majoria són subjectes no verbals, que no solen desenvolupar llenguatge. Sí és cert, que tal i com apuntavem al principi hi ha gran varietat de graus i de presentacions, per tant, sí que hi ha nens que desenvolupen el llenguatge i la capacitat de comunicació, però aquest és molt limitat i les seves característiques són molt particular. Normalment tenen problemes en la pragmàtica (ús). Se’ls caracteritza per un llenguatge particular que a nivell semàntic pot ser molt formal però que no quadra a nivell pragmàtic. Tenen problemes en la teoria de la ment i no són capaços de posar-se en el lloc de l’altre. La comprensió també està afectada, normalment entenen literalment tot allò que se’ls hi diu. I solen fer ús de la parla ecolàlica sense característiques funcionals, llenguatge repetitiu i idiosincràtic. Absència de joc funcional.
- Conducta i pensament: solen ser nens amb rigidesa en els processos de pensament, i intolerancia a la frustració i al canvi. Per això, solen necessitar rutines. Quan aquestes es trenquen poden aparèixer esteriotípies (moviments repetitius), o poden ser agressius… A més a més, poden tenir també dificultat per aprendre conceptes abstractes o generalitzar la informació apresa a altres contextos. Solen tenir uns interessos molt limitats i en els quals es focalitzen molt
- Interacció social: és la simptomatologia que crida més l’atenció en els TEA. La dificultat d’interacció social, de relació amb els altres. Hi ha absència de comportaments no verbals, d’interaccions espontàies, de reciprocitat emocional i/ o de relació amb els companys.
Etiologia del trastorn de l’espectre autista (TEA)
- Causes genètiques: tot i que els resultats no són del tot concloents, es creu que hi poden haver alteracions cromosòmiques.
- Causes neurobiològiques: tot i que els resultats tampoc són concloents, s’ha trobat un dèficit en el funcionament cortical i frontal (on es desenvolupen les emocions), anomalies al cerebel i possible dilatació ventricular. S’ha demostrat un dèficit de neurones, neurones mirall i de relacions neuronals. I també en alguns casos pot haver epilèpsies…
- Factors perinatals: s’ha trobat que no està relacionat amb factors perinatals (baix pes al néixer, aborts anteriors per part de la mare, diabetis, edat de gestació, sangrat vaginal …)
- Causes neuroquímiques: s’ha trobat un possible augment de serotonina i dopamina en sang.
El cervell hipermasculí
S’ha trobat que hi ha molts més nens afectat que nenes amb autisme. Arrel d’aquesta troballa es van preguntar si els cervells d’ambdós sexes podrien ser diferents i per tant, tenir quelcom relacionat amb l’autisme.
Simon Baron-Cohen, el major expert internacional en autisme, es va proposar la teoria del cervell masculí extrem. Aquesta teoria sosté que hi han diferències entre els cervells masculins i els femenins. Els cervells dels homes són bons per sistematitzar, però per altre banda, dolents per empatitzar. El cervell d’una persona amb autisme seria, doncs, un cas de cervell masculí però portat a l’extrem. D’aquesta manera, això explicaria la diferència d’incidència d’autisme que existeix entre homes i dones: quatre vegades més en nens que en nenes.
En els homes, certes parts del cervell (per exemple: l’amígdala), es desenvolupen abans. A més a més aquestes parts solen estar més desenvolupades que en les dones, i presenten menys connexions entre els dos hemisferis: un cos callós més petit. Els homes tenen també més neurones en el còrtex, organitzades amb un empaquetament més dens.
Per aquest motiu, el fet de tenir un cervell hipermasculí fa que els autistes tendeixen a fer feines per les quals solen estar millor dotats els homes. També explicaria perquè tenen severes dificultats per relacionar-se. Per altre banda, també podria explicar la impressionant capacitat que tenen els autistes en alguns camps concrets que requereixen sistematització (matemàtiques, música), i la poca o nul·la facilitat que tenen per a l’empatia.
Referències bibliogràfiques:
Tirapu-Ustárroza, J., Pérez-Sayesa, G., Erekatxo-Bilbaoa, M., & Pelegrín-Valerob, C. (2007). ¿Qué es la teoría de la mente?. Rev Neurol, 44(8), 479-489.
Rizzolatti G. (2006). Las neuronas en espejo: los mecanismos de la empatía emocional. Barcelona: Paidós.
Baron-Cohen, S. (2002). The extreme male brain theory of autism. Trends in cognitive sciences, 6 (6), 248-254.