Dificultats de lectura i dislèxia: Trastorn o retràs?
Enfocament comunicatiu de l’aprenentatge de la lectura
La lectura és un mitjà d’accés a la informació. Informació que ens permet adquirir nous coneixements i conèixer el món en què vivim. La lectura implica aprendre a llegir. I aprendre a llegir suposa donar sentit a signes escrits, establir la relació entre els sons i les lletres (fonema-grafema), conèixer el codi utilitzat, etc. Per tant, els processos d’ensenyament de la lectura requerits inclouen:
- Ensenyament explícit
- Ensenyament implícit
- Ensenyament primerenc de les relacionis fonema-grafema i la seva conversió.
El llenguatge és el vehicle principal que emprem les persones per regular i controlar els nostres relacions socials. El procés natural d’adquisició del llenguatge resideix, doncs, en mecanismes estretament implicats al nostre procés comunicatiu. L’enfocament comunicatiu de l’aprenentatge de la lectura dóna importància al propòsit social de l’aprenentatge i basa l’ensenyament en les necessitats i els interessos dels nens respecte a la societat.
Dislèxia : Com es manifesta?
Les manifestacions de la dislèxia a la llarg de la vida van canviant. Durant les primeres etapes la dislèxia es caracteritza per errors de lectura mecànica i ortografia. Però més endavant, ja en Educació Secundària, se sol observar:
- Lectura lenta
- Lectura poc automatitzada i que requereix molt esforç.
- Faltes d’ortografia arbitrà
- Dificultats en l’estructuració de textos.
- Escàs domini de les taules de multiplicar.
- Dificultats de comprensió lectora. Aquesta dificultat és deguda al fet que la seva lectura és molt lenta i mecà És a dir, inverteixen molt esforç en la lectura, en la conversió grafema-fonema. Per tant, la seva atenció està focalitzada en el procés lector, i per això no atenen al contingut i a comprendre què estan llegint.
- Dificultat per aprendre idiomes estrangers.
Trastorn o retràs?
D’una banda, quan fem referència a un trastorn, ens referim a una dificultat específica i persistent que es manté al llarg del temps. Una dificultat de tipus prospectiu que es mantindrà en els anys. Els trastorns poden tenir base genètica, biològica o neurobiològica, sent aquesta la causa de l’alteració. Aquesta implicació biològica implicarà que no es podrà desenvolupar mai l’habilitat amb normalitat independentment del temps i de les oportunitats que es concedeixin a l’aprenentatge. No obstant això, sí es podrà actuar i prevenir l’empitjorament d’aquest dèficit. Es podran desenvolupar estratègies i eines per compensar aquesta dificultat i equiparar a la resta de companys.
D’altra banda, el terme retràs estaria relacionat amb una consecució tardana de certes habilitats. A simple vista, el nen/a pot mostrar un dèficit o dificultat per desenvolupar habilitats necessàries per poder dur a terme l’aprenentatge de la lectura i/o de l’escriptura. Però el seu dèficit no serà causat per una base biològica, com en el cas anterior. El nen/a amb retràs, simplement necessitarà d’un temps major que el generalment establert per adquirir una determinada competència però al final ho aconseguirà amb normalitat i s’equipararà a la resta de companys.
Dislèxia : Trastorn o Retràs?
Cada dia és mes evident que la dislèxia és un desordre d’origen genètic amb base neurològica.
- Dels prop de 30.000 gens que posseeix l’ésser humà, aproximadament la meitat s’expressen en el cervell i, avui dia es considera que almenys 8 d’aquests, es troben relacionats amb les alteracions responsables de la dislèxia (Alba, 2008).
- En les tasques de lectura es presenta un patró d’activació cerebral diferent al dels no dislèxics ja que s’activen circuits neuronals no habituals.
- La dislèxia s’engloba dins dels trastorns del desenvolupament neurològic. Específicament dins dels trastorns que poden definir-se a partir de dèficit cognitius o Alguns exemples són el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), l’autisme i la dislèxia. En aquest grup existeix una forta evidència respecte al caràcter hereditari, però encara se sap poc o gens sobre els gens implicats. Es pensa que aquests gens no presenten alteracions estructurals. En conseqüència, el trastorn s’ha d’atribuir a una combinació genètica desfavorable.
Referències bibliogràfiques:
Artigas, A. (2000). Disfunción cognitiva en la dislexia. Revista de neurología clínica, Trastornos del lenguaje. Revista de Neurología Clínica, 1, 115-124
Gayán J, Olson RK. Reading disability: evidence for a genetic etiology Eur Child Adolesc Psychiatry 1999; 8 (Suppl 3): S52-5.