DISCALCÚLIA
Es pot dir que els problemes en matemàtiques (discalculia) i lectoescriptura són la base de l’aprenentatge acadèmic als primers anys de vida i d’educació, atès que tot aprenentatge que es faci després (naturals, socials, química) estarà basat en aquestes dues habilitats (les matemàtiques i la llengua).
Quan no es poden adquirir les capacitats o habilitats matemàtiques i hi ha molts problemes per aconseguir-ho, a la clínica es diu que hi ha un trastorn de l’aprenentatge, anomenat discalcúlia.
Segons científics i clínics de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, aquest és un trastorn en què els principals símptomes són:
- Confonen els números i signes matemàtics (+, x).
- Obliden els números que estan manipulant (obliden que s’emporten dos a l’hora de sumar).
- Problemes en el càlcul mental.
- Dificultats amb els conceptes matemàtics de temps i espai.
- Dificultats per recordar els passos, regles, fórmules matemàtiques.
- Dificultats en les estimacions, probabilitats, sistema decimal.
- Apareixen errors (espacials, lingüístics, noció de quantitat, procediments i atencionals).
El psicòleg cognitiu David Geary (1993), interessat en l’aprenentatge de les matemàtiques, observa que hi ha 3 processos cognitius que dificulten l’aprenentatge de les matemàtiques:
En primer lloc, sembla que els nens amb dificultats en l’adquisició de les matemàtiques tenen dificultats per representar i/o recuperar els fets matemàtics de la memòria semàntica. És a dir, que hi ha problemes per traspassar el fet matemàtic (números, formules, etc.) a paraules concretes i recuperar-ho posteriorment.
En segon lloc, sembla que hi ha dificultats per dur a terme els procediments matemàtics; és a dir, hi ha dificultats per seguir les normes, les regles o les pautes matemàtiques.
En tercer lloc, hi ha problemes per representar de forma visual i espacial la informació matemàtica i numèrica.
Segons els estudis de ressonància magnètica de Dehane (2010), hi ha 3 circuits cerebrals implicats en l’aprenentatge de les matemàtiques:
Una de les àrees implicades en l’aprenentatge de les matemàtiques sembla ser el solc intraparietal horitzontal (HIPS), que s’activa sempre que hi ha manipulació de números. Els científics suposen que aquesta àrea és l’encarregada de crear la idea de la continuïtat numèrica.
L’àrea del gir angular esquerre seria l’encarregada d’ajudar a la manipulació de les matemàtiques en la forma verbal. Aquesta àrea ajuda a recuperar dades, atendre en els enunciats dels problemes i parlar internament per seguir les fórmules o les taules de multiplicar.
Finalment, el sistema parietal superior aporta les habilitats atencionals i espacials necessàries per a tot el processament matemàtic. Aquesta àrea ajudaria a comprendre els costats geomètrics, l’organització escrita i la seqüenciació en les diferents operacions.
Altres estudis científics de Rebecca. Bullet. al. (2001), posen en evidència les dificultats que presenten els nens amb discalcúlia, que provenen majoritàriament de les funcions executives (Escorça prefrontal).
Els nens presenten problemes en l’habilitat d’inhibició i en la memòria de treball. Aquests fan que en moltes ocasions no puguin desenvolupar noves estratègies de treball i, per tant, afrontar els nous problemes matemàtics que van apareixent.
Els estudis posteriors de Rebecca Bull. et. al. (2008), demostren que els nens amb una major capacitat les funcions executives faciliten un avantatge en les matemàtiques i la lectura.
A més a més, troben que una major capacitat visual-espacial, era un predictor de l’habilitat matemàtica. També observen que una alta capacitat de la memòria visual i la memòria de treball ajudava el rendiment matemàtic.
Bibliografia
Geary, D. C. (1993). Mathematical disabilities: cognitive, neuropsychological, and genetic components. Psychological bulletin, 114(2), 345.
Dehaene, S., Piazza, M., Pinel, P., & Cohen, L. (2003). Three parietal circuits for number processing. Cognitive neuropsychology, 20(3-6), 487-506.
Bull, R., Espy, K. A., & Wiebe, S. A. (2008). Short-term memory, working memory, and executive functioning in preschoolers: Longitudinal predictors of mathematical achievement at age 7 years. Developmental neuropsychology, 33(3), 205-228.
Bull, R., & Scerif, G. (2001). Executive functioning as a predictor of children’s mathematics ability: Inhibition, switching, and working memory. Developmental neuropsychology, 19(3), 273-293.