Estructures afectives: Com influeixen en la Comprensió Lectora?
Quines estructures afectives influeixen en la comprensió lectora?
Les estructures afectives fan referència a l’actitud del lector davant d’un text. Les estructures afectives, també inclouen els interessos que el lector te davant d’una lectura.
Per què llegim?
Les persones quan llegeixen, ho fan per diverses raons. Existeien diferents objectius pels quals ens posem a llegir una determinada lectura. Entre els diversos objectius podem citar: aprendre, obtenir informació sobre un tema determinat, comparar les nostres idees o per plaer, entre d’altres. Per tant, existeixen unes motivacions que ens impulsen cap a una conducta determinada, en aquest cas: la lectura. A més a més, com segurament no és la primera vegada que llegim un text, tenim unes expectatives prèvies del què podem aconseguir. Aquests dos factors, la motivació i les expectatives, tenen molta importància durant tot el procès i en certa manera ens faciliten o dificulten les estratègies de comprensió lectora.
Com influeixen la motivació i les expectatives, és a dir, les estructures afectives?
Si un text és molt difícil per l’edat d’un nen, o el nivell de dificultat és molt alt, pot provocar una actitud de rebuig cap al nen. El nen com a conseqüència no voldrà llegir la lectura. De la mateixa manera, si un text està molt lluny de la realitat del nen, és a dir, el nen no l’enten perquè són continguts molt difícils per a la seva comprensió, també pot provocar un rebuig cap aquesta lectura. Ambdós casos provocará que la lectura es converteixi en quelcom mecànic, de manera que el nen llegirá el text però no el comprendrà, es perdrà la comprensió lectora.
Estructures cognitives o estructures afectives?
Dintre del procès de lectura, influeiexen tant les estructures cognitives com les estructures afectives. Tal i com va descriure Irwin (1986), s’han de tenir en compte els dos components per poder tenir una lectura efectiva y eficient. Les estructures afectives fan referència a l’actitud del lector davant la lectura i els seus interessos concrets davant un text. Per tant, aconseguir una adequada comprensió lectora va més enllà de ser bons coneixedors de la llengua i dominar els aspectes mecànics sinó que també s’han de potenciar les actituds emocionals favorables per una bona comprensió lectora.
L’estudi sobre els estats afectius de Mathewson (1976) corrobora que les actituds i motivacions influeixen en l’atenció dels lectors i la seva comprensió. A més a més, també va demostrar que les variables textuals també influeixen en el procés de comprensió.
Conclusió
Per tant i com a conclusió:
- Els textos que llegim han d’anar en concordança als nostres coneixements previs sobre el tema. Han de ser semblants o propers als nostres coneixements (familiars) però a la vegada ens han d’aportar nova informació, ja que sino no ens despertarà la curiositat com a lectors.
- S’ha de tenir en compte el nivell de dificultat. Textos massa difícils provoquen frustració i inseguretat, la qual cosa pot desencadenar un mala relació entre el lector i la lectura.
- I per últim, els lectors han de veure resultats amb l’esforç que estan dedicant a la lectura, han d’aconseguir els seus objectius i per això és imprescindible que siguin adequats al seu nivell.
Referències bibliogràfiques:
Comoler,C. ( 1997). La enseñanza y el aprendizaje de la comprensión lectora. Barcelona.
Marro,M. (2008). Estados afectivos, cognitives y metacognitives.