Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat

7 November, 2022 Uncategorized

L’American Psychology Association (APA) defineix el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) com el patró persistent en el temps d’inatenció i/o hiperactivitat. Aquest patró de comportament interfereix en el funcionament i el desenvolupament dels nens i/o adults.

Per tal de poder diagnosticar aquests trastorns de manera efectiva, cal que un clínic amb experiència observi com a mínim sis símptomes d’inatenció i/o hiperactivitat-impulsivitat, havent de ser presents durant almenys sis mesos a la seva vida i han de ser prou greus i/o consistents per provocar un malestar a la vida i el desenvolupament (social, acadèmic, familiar) dels petits.

Inatenció

La inatenció en el TDAH es manifesta com un patró de dispersió, manca de persistència en les tasques quotidianes, dificultats per concentrar-se, desorganització. D’altra banda, aquestes conductes no són causades pel desafiament o la incomprensió del que s’està dient al nen. Per exemple:

Moltes vegades no és capaç de parar atenció a la professora.
No té en compte els detalls ni els errors a l’hora de fer els deures.
Quan ha de fer els deures es distreu amb altres activitats.
De vegades té problemes per estar concentrat durant un temps seguit.

Hiperactivitat

La hiperactivitat del TDAH es pot observar quan hi ha un excés de moviment corporal; és a dir, quan els nens/es corren o salten quan no és el moment idoni, quan mostren un excés d’inquietud (mouen les mans, les cames, els peus), quan es graten o ho toquen tot tota l’estona (mobles, companys, objectes) o bé quan hi ha un excés a la parla. En adults la hiperactivitat es manifesta a través de conductes de nerviosisme (jugar amb el bolígraf, moure constantment les cames etc.). Per exemple:

De vegades està inquiet i mou tot el temps les mans i els peus.
De vegades a classe s’aixeca de la cadira quan s’espera que no ho faci.

Impulsivitat

La impulsivitat al TDAH són aquelles accions que es duen a terme de forma precipitada, que no es pensen ni es reflexionen i que de vegades poden fer mal o bé ser perjudicials per a l’individu.

De vegades travessa el carrer sense aturar-se a mirar si venen cotxes.

Pautes per ajudar al nen amb TDAH a l´aula

Les enquestes a la població suggereixen que el TDAH apareix en moltes cultures en aproximadament un 5% de la població infantil i un 2,5% a la població adulta. És per això que el NICE (National Institute for Health and Clinical Excellence) ha escrit una sèrie de suggeriments perquè les escoles tinguin més eines per ajudar el creixement i el desenvolupament normal d’aquests nens al seu dia a dia. Algunes són:

Situeu el nen en un lloc on hi hagi poques distraccions (portes i/o finestres) i en una posició en què el professor pugui fàcilment veure o intervenir si el nen no està parant atenció.
Tingueu una zona tranquil·la on el nen pugui anar a treballar.
Proporcioneu-li activitats estimulants.
Poseu l’alumne al costat d’un altre que us pugui proporcionar un rol i un model positiu.
Doneu instruccions clares i concises.
Seguiu un horari i unes pautes definides i establertes.
Eviteu tasques repetitives.
Dividiu les tasques llargues en més petites i en diferents etapes i/o apartats.
Proporcioneu de forma freqüent retroalimentació positiva.
Permeteu un període de relaxació al nen abans d’entrar a classe.
Reduïu el soroll de fons.
Animeu l’alumne a prendre notes.
Permeteu l’expressió de les seves idees de forma esquemàtica, pictòrica o visual.
Emfatitzeu la diferència entre estar dins i fora de classe.
Dueu a terme o permeteu activitats durant els períodes de descans sota la supervisió d’un cuidador o professor.
Treballeu en parelles en comptes de en grups.
Doneu una mica més de temps al nen als exàmens o les tasques (en què el temps sigui un factor de tensió).
Animeu l’alumne perquè sigui responsable dels seus moviments o faltes d’atenció facilitant el temps fora quan sigui necessari.
Animeu l’alumne en la participació d’activitats extracurriculars i fomentar el contacte social.
Traieu el nen de la classe o bé aïlleu-lo dels seus companys (en temps curts) quan s’estiguin portant malament.
Doneu punts o bé intercanvieu-los per una recompensa posterior. Aquesta pot ser una activitat o un joc preferit.
Traieu punts quan l’alumne s’estigui portant malament.

BIBLIOGRAFIA

American Psychiatric Association. (2013). Diagnòstic i statistical manual de mental disorders (5 ed.). Arlington, VA: American Psychiatric Publishing.

National Institute for Health & Clinical Excellence. (2009). Diagnosis and management of ADHD in children, young people and adults. London: The Royal College of Psychiatrists.

Autor: Dr. Jaume Guilera

Aquest post ha estat creat pel Dr. Jaume Guilera, metge que treballa en el camp de la salut mental infantojuvenil, amb la intenció de fer un esforç de divulgació sobre els trastorns mentals més freqüents en nens i adolescents. En el nostre despatx, ens dediquem a l’atenció de nens i adolescents, des d’una perspectiva cognitiu-conductual. La nostra filosofia és abordar cada cas individualment segons les seves necessitats. Principalment el centre es dedica a l’abordatge dels trastorns de l’aprenentatge (Dislèxia, Discalcúlia, comprensió lectora) i trastorns del neurodesenvolupament (TDAH, Autisme).