Intel·ligència emocional: Quines habilitats són imprescindibles?
Entenem el concepte de “Intel·ligència emocional” com una habilitat per gestionar les nostres emocions i relacionar-nos òptimament amb el nostre entorn. És a dir, la forma d’interactuar amb el món i el context que ens envolta, tenint molt presentis les emocions i els sentiments en tot moment.
T’has preguntat alguna vegada?:
• Si ets capaç de controlar els teus impulsos?,
• Si ets conscient a tot moment dels teus sentiments i emocions?,
• Com es pot sentir una altra persona en una determinada situació?,
• Si dues persones poden sentir-se de diferent manera en una mateixa situació?
Totes aquestes preguntes engloben un tipus d’intel·ligència molt important per a la supervivència en societat: La intel·ligència emocional.
L’objectiu final de la intel·ligència emocional és l’adaptació social. Som éssers socials i vivim en societat. Per aquesta senzilla raó hem d’adaptar-nos i comportar-nos segons les pautes i regles socials que permetin la convivència i el bon tracte. Bàsicament es refereix a “saber comportar-se en cada situació i amb cada individu”.
Quines habilitats necessites per tenir una bona intel·ligència emocional?
La intel·ligència emocional engloba moltes habilitats tals com la motivació, l’empatia, la autoconsciència emocional, una bona gestió d’impulsos, etc. Podríem dividir la intel·ligència emocional en dos grans blocs:
A. Intel·ligència emocional intrapersonal:
Es tracta de la gestió d’un mateix i de les pròpies emocions. Dins de la intel·ligència emocional podríem destacar diverses capacitats: autoconeixement, l’autoregulació i l’automotivació.
Qui sóc?, Com em sento?, Què estic sentint?, Em conec bé?, Què em fa sentir aquesta situació?, Què vull en la meva vida?, Sóc capaç de gestionar les meves emocions; i si és així, com les gestiono?…
B. Intel·ligència emocional interpersonal:
Es tracta de tenir en compte tot l’entorn que ens envolta. Per a això, són imprescindibles les següents capacitats o habilitats: consciència social, teoria de la ment, habilitats socials, empatia i assertivitat.
Com ens relacionem amb el nostre entorn? Com ens relacionem amb altres persones? Sóc capaç de posar-me en el lloc d’una altra persona?… Aquest segon bloc consisteix en la gestió d’un mateix en referència als altres.A continuació vaig a descriure algunes de les habilitats nomenades en aquests dos grans blocs:
• Capacitat d’automotivació (o motivar-se a un mateix): un dels requisits principals per poder aconseguir els nostres objectius, és focalitzar-nos en ells. Necessitem posar l’atenció en allò realment important sense tenir distraccions. Les emocions poden ser una distracció quan no som capaces de controlar-les. Per tant, si som capaços de controlar la nostra vida emocional, serem capaces de dirigir i mantenir la nostra atenció en l’adreça òptima i així aconseguir els nostres objectius. Aquesta consecució d’objectius ens servirà com a motivació per marcar-nos objectius cada vegada més difícils i creatius, i aconseguir-los.
• Empatia (o capacitat empàtica): és molt important tenir en compte que totes les persones som diferents, és a dir: pensem diferent, sentim diferent, opinem diferent i vivim diferent. Per tant, és imprescindible reconèixer les emocions alienes a la nostra. Dues persones en una mateixa situació no tenen per què sentir el mateix. És molt important treballar l’empatia i aprendre a “posar-nos en la pell de l’altre”. D’aquesta manera, entendrem millor les situacions que puguin succeir al voltant nostre i tenir una millor resposta davant elles.
• Autoconsciència emocional: conèixer com t’asseguis a tot moment, és imprescindible. Ens referim a reconèixer l’emoció al moment en el qual apareix, al mateix moment que està succeint. Coneixent els nostres sentiments reals i actuals, serem capaços de prendre decisions més encertades, i per tant, actuarem en conseqüència. D’aquesta manera, tindrem un control major sobre les nostres vides i dirigirem més positivament el nostre camí.
• Control d’impulsos: està habilitat va molt lligada amb l’anterior. Quan som conscients de què ens està passant en aquest moment, necessitem saber gestionar-ho. Si la meva mare em desperta i això m’enfada, haig d’intentar gestionar aquest empipament d’una forma adaptativa; controlant els meus impulsos de saltar, xisclar o fins a insultar. Controlar les nostres reaccions emocionals, ens permetrà controlar les nostres conductes, la nostra impulsivitat.
• Assertivitat: és la capacitat de comunicar a tot moment el que et succeeix. Es tracta de “fer-li arribar a una altra persona el que t’està passant”. Per exemple, si no m’ha agradat una contestació de la meva amiga, l’hi comunico amb bones paraules perquè ho sàpiga i intenti no tornar a repetir-ho.