Neurones mirall: una classe de neurones visualmotores
Neurones mirall: una classe de neurones visualmotores
Si alguna vegada us heu preguntat:
- Per què sentim dolor quan veiem a una persona ferida?
- Per què sentim en carn pròpia els problemes que viu el personatge del llibre que estem llegint?
- Per què badallem quan una persona badalla?
- Per què plorem al veure una pel·lícula romàntica?
La resposta és molt fàcil, tot és culpa de les neurones mirall.
El descobriment de les neurones mirall
Les neurones mirall són un grup de cèl·lules descobertes per l’equip del neurobiòleg Giacomo Rizzolattiy l’any 1995. Aquest descobriment el van poder trobar en una espècie de primats, els Macaca Nemestrina. En els seus experiments van analitzar mitjançant uns microelectrodes una sèrie de connexions neuronals. Van trobar que unes connexions neuronals concretes s’activaven en dues situacions:
- Quan l’animal feia una acció amb una intenció (per exemple: agafar un plàtan). No obstant, no s’activaven quan feia moviments simples sense cap finalitat (per exemple: aixecar el braç quan se li ordenava).
- Quan l’animal observava a algú realitzant una acció intencional (per exemple: un altre primat agafava un plàtan).
Uns anys més tard, es van dur a terme uns altres estudis, aquesta vegada en l’ésser humà. Per fer-ho es van utilitzar una sèrie de tècniques com la electroencefalografia (EEG), magnetoencefalografia (MEG), estimulació magnètica transcraneal (EMT) i experiments d’imatges cerebrals que van evidenciar l’existència d’una xarxa de neurones mirall a nivell cortical. A partir d’aquests estudis es va poder comprobar que els humans tenim un cervell més desenvolupat i que per tant, tot el sistema de neurones mirall que tenim és més complex i varia una mica en el seu rol de funcionament. Per exemple, les nostres neurones miralls són capaces de reconèixer moviments que no tenen cap finalitzat, és a dir, una acció intransitiva, una pantomima (per exemple: dir adeu amb la mà).
Què són les neurones mirall?
Així doncs, amb els estudis que s’han realitzat les neurones mirall semblen estar relacionades amb les conductes empàtiques, socials i imitatives. És a dir, la principal funció de les neurones mirall es la seva missió de reflectir l’activitat que estem observant. Així doncs, les neurones mirall són una cèl·lules nervioses que s’activan en dues situacions:
- En executar una acció: les neurones miralls en aquest cas s’activen per facilitar la conducta que es vol executar.
- En observar executar una acció: en aquest segon cas, les neurones miralls s’activen per reproduir la mateixa activitat neural anàloga a l’activitat percebuda. És a dir, per reprodueixen la mateixa activitat neuronal que la de la persona a la que estem observant i com si fossim nosaltres mateixos qui ho estiguessim fent. D’aquesta manera les neurones mirall s’activen tot i no realitzar la conducta de manera externa. Es corresponen només a una representació mental de l’acció.
Funcions de les neurones mirall
Els nens amb trastorn de l’espectre autista (TEA) poden tenir una disfunció de les neurones mirall, que es troben alterades funcional i estructuralment en l’autisme: des del llenguatge, l’empatia, Teoria de la Ment i imitació. Les neurones mirall semblen efectuar, així doncs, precisament les mateixes funcions que semblen estar alterades en l’autisme. Podriem senyalar algunes:
- Les neurones mirall s’activen des del naixement i permeten als bebès imitar els moviments dels adults i anar aprenent. Per tant, són la base de la capacitat innata de la imitació, sense la qual l’aprenentatge seria pràcticament impossible.
- Les neurones mirall exerceixen un paper fonamental en la planificació de l’acció. Ens serveixen per a realitzar una simulació de les accions abans de dur-les a terme.
- Les neurones mirall estan relacionades amb la part comportamental, com és l’empatia, l’aprenentatge per imitació, la conducta d’ajuda als altres, etc., demostrant que som éssers socials.
- Les neurones mirall permeten tenir una disposició mental paral·lela a l’interlocutor que veiem o sentim. A més a més podem comprendre els seus sentiments.
- El sistema de les neurones mirall permet fer pròpies les accions, sensacions i emocions dels altres.
Referències bibliogràfiques:
Tirapu-Ustárroza, J., Pérez-Sayesa, G., Erekatxo-Bilbaoa, M., & Pelegrín-Valerob, C. (2007). ¿Qué es la teoría de la mente?. Rev Neurol, 44(8), 479-489.
Rizzolatti G. (2006). Las neuronas en espejo: los mecanismos de la empatía emocional. Barcelona: Paidós.
Baron-Cohen, S. (2002). The extreme male brain theory of autism. Trends in cognitive sciences, 6 (6), 248-254.