Teoria de la ment: què és, com funciona amb autistes i principals conseqüències.
La Teoria de la Ment
Què és la Teoria de la ment?
El concepte de Teoria de la Ment, també anomenat “comprensió social” o “cognició social” es refereix a l’habilitat per comprendre i predir la conducta d’altres persones, els seus coneixements, les seves intencions i les seves creences. No només entenem que un mateix és capaç de tenir desitjos, emocions, intensions… sino que la teoria de la ment ens permet entendre que els altres també tenen els seus propis sentiments, desitjos, etc (Serrat et al., 2011). La teoria de la ment és la capacitat de percebre que les altres persones posseeixen un estat intern igual que el d’un mateix i alhora diferent d’ell. Aquesta comprensió sobre la nostre pròpia ment i la ment de les persones que ens envolten, suposa una eina importantíssima de cara a les relacions socials. La teoria de la ment comporta la representació interna dels estats mentals de les altres persones.
Tothom coneix la famosa frase “posar-se en el lloc de l’altre“, doncs això és exactement del que estem parlant. Per entendre el que fan o diuen els altres, ens em de posar en el seu lloc, i així poder comprendre el que els porta o motiva a actuar d’una determinada manera. No obstant, tot i que la teoria de la ment ens permet comunicar-nos i cooperar amb els altres, també ens permet enganyar i/o ser enganyats.
Com funciona la teoria de la ment amb persones amb autisme?
Les persones amb trastorn de l’espectre autista (TEA) presenten dificultats per adonar-se del que pensa o creu una altra persona, és a dir, tenen grans problemes amb la teoria de la ment. Quan no es posseeix la capacitat de posar-se en el lloc d’una altra persona, les conductes alienes resulten imprevisibles, sense sentit i difícils de comprendre.
La Teoria de la Ment ens permet establir relacions amb els altres éssers humans. Gràcies a la teoria de la ment podem saber que existeixen certes coses o comentaris que no podem dir directament perquè podrien molestar als altres, o som conscients que hem dit alguna cosa inadequada perquè podem ‘llegir’ les respostes emocionals dels subjectes del nostre entorn, entre d’altres coses. No obstant, hi ha algunes persones que manquen d’aquesta capacitat, com per exemple les persones amb autisme. De manera que això fa que les seves relacions amb els altres siguin molt difícils i fins i tot inadequades.
El dèficit en Teoria de la Ment explica en gran manera les dificultats que presenten les persones amb TEA a l’àrea social. Segons Begeer et al. (2015), de cara al treball i a la millora de la teoria de la ment en persones autistes s’han introduit desde fa anys varies intervencions que es focalitzen única i exclusivament a treballar i millorar la teoria de la ment en aquest tipus de persones. Entre les intervensions més utilitzades podem nombrar els següents programes: “Teaching ToM”, “Picture in the Head training” o “Thought Bubble training”. L’objectiu principal d’aquestes tècniques és ensenyar als nens a crear representacions mentals tant d’ells mateixos com de tothom que els envolta. No obstant, tot i la present investigació, s’ha pogut observar que l’efectivitat d’aquests tractaments segueix sent limitada. El principal problema que es troba és que sí s’aconsegueixen millores específiques i puntuals en aspectes específics, però el gran problema és que aquestes millores no es generalitzen ni a altres àmbits, ni a altres situacions ni a altres aspectes de la persona (Begger et al., 2015).
Dèficit en Teoria de la ment: possibles conseqüències
- Dificultat per predir la conducta dels altres.
- Dificultat o falta de sensibilitat cap als sentiments d’altres persones. Aquesta dificultat per entendre les emocions dels altres els portarà a mostrar escasses reaccions empàtiques.
- Dificultat per adonar-se de les intencions dels altres i conèixer les raons que guien les seves conductes. Per exemple: tenen dificultats “llegint” el grau d’interès del interlocutor en la conversació.
- Dificultats per comprendre com les seves conductes o comentaris afectaran a les altres persones i influiran en el que els altres pensin d’ell. Per això, moltes vegades les seves conductes no són adequades o be rebudes però ells no són conscients ni saben el per què del possible rebuig.
- Mostren dificultats per tenir en compte el nivell de coneixement de l’interlocutor sobre el tema en qüestió (el que pot portar al fet que l’interlocutor no comprengui bé de què s’està parlant).
- Dificultat per anticipar el que els altres poden pensar sobre el seu comportament.
- Dificultat per mentir i per comprendre enganys.
- Dificultat per comprendre les interaccions socials, la qual cosa pot portar a problemes a l’hora de respectar torns, seguir el tema de la conversa i mantenir un contacte ocular adequat.
- En general, dificultats per comprendre les regles convencionals de qualsevol cultura o regió.
Referències bibliogràfiques:
Begeer, S., Howlin, P., Hoddenbach, E., Clauser, C., Lindauer, R., Clifford, P. & Koot, H. M. (2015). Effects and Moderators of a Short Theory of Mind Intervention for Children with Autism Spectrum Disorder: A Randomized Controlled Trial. Autism Research: Official Journal of the International Society for Autism Research. http://doi.org/10.1002/aur.1489
Serrat, E., Rostan, C. & Sidera, F. (2011). Llenguatge i teoria de la ment. Un estudi sobre el paper del diàleg i de l’atribució de qualitats en la comprensió de la falsa creença. Revista de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport, 28, 121-142.