Trastorn Específic del Llenguatge i Musica
El TEL es caracteritza per un deteriorament del llenguatge, especialment en la precisió de la lectura i en les habilitats fonològiques, les quals produeixen un retard en l’alfabetització, ja que el nen adquireix un vocabulari pobre, i presenta dificultats sintàctiques i en l’organització de les paraules. Altre problema important és el dèficit de la memòria de treball verbal. Els nens que pateixen dislèxia tenen problemes en la representació fonològica de les paraules i en la seva descodificació, així com en la velocitat de processament cognitiu. La prevenció és una de les claus per ajudar als nens amb TEL, especialment amb un programa de lectura amb el component fònic altament estructurat.
L’article de Castro-Rebolledo et al. (2004), ” Trastorno especifico del desarrollo del lenguaje: una aproximación teórica a su diagnóstico, etiología, y manifestación clínica”, va revisar la bibliografia relacionada amb la música i els sistema nerviós central, així com les publicacions relacionades amb l’educació musical formal i els seus efectes en les funcions cognitives, després d’una exposició a certes peces de música concretes. L’increment en la capacitat de resposta en tasques de tipus visuoespacial, després de l’exposició a la música de Mozart, ha desencadenat un auge comercial, en el qual es prenen dades aïllades i es desconeix la potencialitat que té aquesta exposició. Després d’aquesta revisió de la literatura científica sobre el tema es va trobar que els efectes a l’exposició a la música de Mozart, quan es van presentar, es van restringir a una habilitat específica que no va durar més que uns minuts. L’educació musical formal, pel contrari, mostra efectes positius més permanents, però atribuïbles a l’atenció individual que rep el nen i a l’estímul de les habilitats bàsiques pels aprenentatges generals.
D’altra banda, l’article d’Aguado et al. (2006) va investigar si la repetició de pseudoparaules (RPP) és una tasca que diferencia als nens amb TEL respecte als que mostren un desenvolupament normal (DN) i un trastorn d’articulació (TA), i comprovar si les característiques fonològiques i sil•làbiques del castellà, presents en les pseudoparaules utilitzades en aquesta tasca, són compatibles amb una explicació del TEL basada en una limitació auditiva temporal. Els resultats van mostrar que el TA no és només un trastorn pur de producció sinó que en el seu origen hi ha dificultats relacionades amb la formació de les representacions fonològiques de les paraules. Tanmateix, els resultats no suporten la explicació basada en la limitació auditiva temporal en castellà. Es discuteixen altres explicacions, com la limitació general de processament, amb especial incidència de la memòria fonològica.
Per tant, si bé està demostrat que l’educació musical formal té uns efectes positius en les funcions cognitives amb nens que pateixen TEL, la repetició de pseudoparaules (RPP) posa de relleu que les característiques fonològiques i sil•làbiques d’aquestes són indicatives de les dificultats de la seva representació, la qual cosa implica la necessitat de realitzar més estudis empírics per valorar el tipus de tasques que s’haurien d’elaborar per millorar les habilitats fonològiques d’aquests nens.
BIBLIOGRAFIA
Castro-Rebolledo, R., Giraldo-Prieto, M., Hincapié-Henao, L., Lopera, F. i Pineda, D.A. (2004). Castro-Rebolledo et al. (2004) Trastorno especifico del desarrollo del lenguaje: una aproximación teórica a su diagnóstico, etiología, y manifestación clínica. Revista de Neurología, 39, 1167-73. Recuperat dehttp://www.neurologia.com/pdf/web/3912/r121173.pdf
Aguado, G. Cuetos, F., Pascual, B. i Domezáin, M. (2006). Repetición de pseudopalabras en niños españoles con trastorno específico del lenguaje:marcador psicolingüístico. Revista de Neurología, 43(1), 201-208.