Lectura, memòria i records: Com afecten els records a la comprensió lectora?
Lectura, memòria i records
Com afecten els nostres records a la nostre comprensió lectora?
Memòria i lectura són dos termes altament relacionats. Què entenem i comprenem del que llegim ve influenciat pel que ja sabem i em viscut al llarg de la nostre vida, del nostre coneixement del món. No obstant, no recordem tot el que em viscut, sinó que només recordem parts de les experiències. El que recordem del que em viscut està gravat a la nostre memòria. És per això, que memòria i lectura depenen l’una de l’altre en menor o major grau.
Com funciona la nostre memòria?
Segons Ormord (2014), la ment de tot esser humà no funciona com una càmera de vídeo, és a dir, no recordem tot allò viscut com una seqüència exacte de fets. La nostre memòria no és capaç d’emmagatzemar tota la informació viscuda durant una determinada experiència. D’aquesta manera, els humans quan vivim, observem, escoltem, sentim, etc. podem processar només una petita quantitat de la informació a la nostre memòria de treball. La informació restant s’esvaeix i es difumina. A partir d’aquest primer filtre, la informació ha de passar a la memòria a llarg termini. Com es produeix el traspàs de la memòria de treball a la memòria a llarg termini? Tots els petits reculls d’informació emmagatzemats a la memòria de treball (informació visual, tàctil, olfactiva, auditiva…) s’ajunten, s’agrupen i s’extreu una construcció de la vivència. Aquesta construcció és doncs, emmagatzemada a la memòria a llarg termini. Per què expliquem tot aquest procés? Perquè la informació que cadascú de nosaltres te emmagatzemada a la memòria compon el seu bagatge individual, les seves experiències, el seu grau de coneixement del món… I tot això, influirà en com cadascú entén i viu la vida. D’aquesta manera tot procés que aporti nova informació a la persona haurà d’interactuar amb aquesta vella informació ja emmagatzemada, per exemple: la lectura.
La lectura
La lectura com a procés cognitiu, és ideada com un mecanisme per difondre informació a través del temps i de l’espai. La lectura ens aporta la capacitat del pensament, és a dir, de poder construir unes destreses lingüístiques bàsiques per l’evolució humana. De la següent manera, mitjançant la lectura som capaços d’aprendre a pensar d’una altra forma. Podríem entendre la lectura com una porta d’entrada a la cultura escrita i a tot el que ella comporta (socialització, coneixements, informació de tota mena). Es tracta d’una activitat cognitiva molt important i complexa per tota la nostre vida. L’aprenem quan som petits i la fem servir al llarg de la nostre vida per a l’adquisició de coneixements. La lectura és, per tat, una esplèndida eina per sustentar l’activitat mental. No obstant, tot i aprendre com es llegeix (processos de descodificació…), l’experiència lectora només tindrà lloc si existeix una apropiada comprensió del text. Per a això, és essencial que el lector atribueixi significat a allò que està llegint.
La lectura és un conjunt de destreses que fem servir de manera interactiva i amb cert nivell d’eficàcia d’acord a la situació a la qual s’enfronta el lector. L’eficiència i el nivell de realització amb el que el lector aborda la complexitat textual i discursiva del mateix dependrà de la seva habilitat per identificar la tipologia del text i els seus atributs d’elaboració textual: saber identificar la seva categorització, objectius de comprensió, la situació del mateix i les habilitats més apropiades per abordar el text.
La lectura i el coneixement del món previ
El vincle entre comprensió lectora i l’ús del context des d’una òptica comunicativa fomenta l’intercanvi dels processaments que porten el text i el processament assolit pel lector. Aquesta associació ve donada per la qualitat dels esquemes previs, el maneig procedimental de la llengua i la informació que proporciona l’escrit. Per saber més sobre quina importancia te el grau de coneixement del món previ pots consultar els següents posts: conocimiento del mundo y comprensión lectora i coneixement del món i procés de descodificació.
Denyer, M. (1988). La lectura: una destreza pragmática y cognitivamente activa. Madrid: Universidad Antonio de Nebrija.
Calero, A. (2012). Cómo mejorar la comprensión lectora. Estrategias para lograr lectores competentes. Madrid: Wolters Kluwer.
Ormord, J. (2014). Pearson new international edition. Human Learning. England: Pearson.