Aprenentatge i Reforç positiu
El reforç positiu (p. ex. els premis) sol ser una manera habitual d’estimular l’aprenentatge en els nens. Aprenem experimentant les conseqüències positives o negatives que passen després d’una conducta. Per exemple, si recullo l’habitació els dissabtes pel matí, com a premi la mama em compra un paquet de cromos. La conducta es mantindrà si les conseqüències són positives per al nen.
És a dir, si quan poses els dits a sobre d’un cactus i et punxes, aquesta conducta no és molt probable que es torni a repetir, donat que la conseqüència que has experimentat ha estat negativa (t’has fet mal).
Pot passar, que al dur a terme una conducta, la conseqüència que aparegui després sigui positiva. Per exemple, després de saludar a una persona que coneixes, ella et torna un somriure. És probable que es torni a realitzar aquesta conducta, donat que la conseqüència de saludar ha sigut positiva (un somriure).
Quan els nens han dut a terme una conducta que no és adequada, és important fer-los saber per què aquesta no és adequada i si és oportú reforçar-los negativament. És igual o més important també fer-los saber, que han dut a terme una conducta adequada i que, per tant, se’ls reforçarà positivament i així pots reforçar aquesta conducta.
No hem d’oblidar el feedback negatiu, però tampoc mai el feedback positiu. Aquest feedback positiu ajudarà als nens a créixer en harmonia, amb seguretat i amb una forta identitat pròpia. Sense aquest reforçament positiu els nens sabran què és el que no volem que facin, però no sabran què és el que sí volem que facin.
Tipus de Reforçadors
- Reforçadors primaris: són els reforçadors més simples, aquests no necessiten cap tipus d’aprenentatge. Són reforçadors per sí mateixos, són per exemple; l’afecte, l’atenció, l’aprovació, l’alimentació.
Estàs molt guapo quan somrius
- Reforçadors secundaris: són reforçadors extres, és a dir, que són quelcom que poden guanyar o rebre a més a més del que és bàsic per a la supervivència.
Si fas els deures, podràs veure la televisió mitja hora, després de sopar.
- Reforçadors generalitzats: són reforçadors que estan associats a més a més d’una conducta o comportament.
Sempre que no arribin notes (de mala conducta) de l’escola no es retallaran les hores de joc
- Reforçadors naturals: són reforçadors que estan disponibles dins del context de la persona.
El germà ha aprovat una assignatura que li costava molt, i de seguida el felicites i l’abraces.
- Reforçadors artificials o secundaris: són reforçadors que estan fora del context de la persona.
La mare contenta perquè el fill hagi aprovat el curs, el convida al centre comercial.
- Reforçadors materials o secundaris: són aquells reforçadors que es poden tocar.
Refrescs, llibres, roba, regals, etc.
- Reforçadors socials: són aquells reforçadors que no es poden tocar.
Abraçades, somriures, elogis, etc.
- Reforçadors d’activitat: són aquells reforçadors en tipus d’activitat. És a dir, una activitat que li agrada al nen (per sí mateixa) pot arribar a reforçar una activitat que és més negativa o menys agradable.
Si fas els deures, després podràs jugar a la play.
- Reforçadors de retroalimentació informativa positiva: són els feedbacks verbals que expliquen quines coses ha fet bé, com les has fet de bé, en resum, és la informació positiva que donem a la persona un cop a dut a terme una conducta.
Estic molt contenta, l’exposició t’ha sortit molt bé i has sabut explicar-te perfectament!
Guia per aplicar el reforçament positiu
- En primer lloc, s’ha de deixar clar al nen, quines són les conductes que es reforçaran positivament i quin serà el reforçador.
- S’explicarà al nen, per què és important aquella conducta que volem dur a terme.
- Seguidament, s’escollirà el tipus de reforçador que se li donarà al nen.
- Es bo explicar-li com serà el procés. Quan hi hagi una situació, volem que faci una conducta, si la fa, apareixerà el reforçador.
- És recomanable utilitzar reforçadors naturals i socials abans dels artificials o els materials.
- En un principi, els reforçadors han de ser freqüents i en petites quantitats.
- Un cop adquirida la conducta, podem reduir la quantitat de reforçadors, això s’haurà de fer de manera gradual.
- Un cop adquirida la conducta, es poden augmentar les exigències de la mateixa, alhora, s’haurà d’augmentar la quantitat o vàlua dels reforçadors.
- Per evitar la saturació dels reforçadors, és aconsellable variar els tipus de reforçadors; de socials a materials, de materials a reforçadors d’activitat, etc.
- No és recomanable afegir comentaris negatius quan se li està donant un reforçador positiu. Per exemple; Ara pots mirar mitja horeta la televisió, perquè has fet els deures, però podries haver fet més feina eh…
- Un cop s’ha adquirit la conducta, es recomanable extreure de manera gradual els reforçadors materials i substituir-los per reforçadors naturals i/o socials.
- És molt important donar el reforçador positiu o la retro-alimentació just després que el nen hagi dut a terme la
- S’ha de tenir en compte que de vegades es pot estar donant retroalimentació positiva en conductes negatives. Un exemple d’això seria: prestar atenció a un nen (demanar-li que pari, enfadar-se, mirar-lo) quan està tenint una rabieta.
Autor: Jaume Guilera
Bibliografia recomendada:
Sigmund, K., Hauert, C., & Nowak, M. A. (2001). Reward and punishment. Proceedings of the National Academy of Sciences, 98(19), 10757-10762.
Delgado, M. R., Nystrom, L. E., Fissell, C., Noll, D. C., & Fiez, J. A. (2000). Tracking the hemodynamic responses to reward and punishment in the striatum. Journal of neurophysiology, 84(6), 3072-3077.
Baumeister, R. F., Bratslavsky, E., Finkenauer, C., & Vohs, K. D. (2001). Bad is stronger than good. Review of general psychology, 5(4), 323.