1

DISCALCULIA

Es pot dir que les matemàtiques i lecto-escriptura són la base de l’aprenentatge acadèmic als primers anys de vida i d’educació. Donat que tot aprenentatge que es faci desprès (naturals, socials, química) estarà basat en aquestes dues habilitats (les matemàtiques i la llengua)

Quan no es poden adquirir les capacitats o habilitats matemàtiques i hi ha molts problemes per aconseguir-ho, a la clínica es diu que hi ha un trastorn de l’aprenentatge, anomenat discalcúlia.

Segons científics i clínics de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, aquest es un trastorn on els principals símptomes són:

–Confonen els números i signes matemàtics (+, x)

–Obliden els números que estan manipulant (obliden que s’emporten dos a l’hora de sumar)

–Problemes en el càlcul mental

–Dificultats amb  els conceptes matemàtics de temps i espai

–Dificultats per recordar els passos, regles, fórmules matemàtiques

–Dificultats en les estimacions, probabilitats, sistema decimal

–Apareixen errors (espacials, lingüístics, noció de quantitat, procediments i atencionals).

El psicòleg cognitiu David Geary (1993), interessat en el aprenentatge de les matemàtiques, observa que hi ha 3 processos cognitius que dificulten l’aprenentatge de les matemàtiques:

En primer lloc, sembla que els nens amb problemes en l’adquisició de les matemàtiques, tenen  dificultats per representar i/o recuperar els fets matemàtics de la memòria semàntica. Es a dir, que hi ha problemes per traspassar allò matemàtic (números, formules, etc.) a paraules concretes i recuperar-ho posteriorment.

En segon lloc, sembla que hi ha problemes per dur a terme els procediments matemàtics. Es a dir, hi ha dificultats per seguir les normes, les regles o les pautes matemàtiques.

En tercer lloc, hi ha problemes per representar de forma visual i espaial la informació matemàtica i numèrica.

Segons els estudis de ressonància magnètica de Dehane (2010), hi ha 3 circuits cerebrals implicats en l’aprenentatge de les matemàtiques:

Una de les àrees implicades en l’aprenentatge de les matemàtiques sembla ser el solc intraparietal horitzontal (HIPS), aquest s’activa sempre que hi ha manipulació de números. Els científics suposen que aquesta àrea, es l’encarregada de crear l’idea de la continuïtat numèrica.

L’àrea del gir angular esquerre, seria l’encarregada d’ajudar a la manipulació de les matemàtiques en la forma verbal. Aquesta àrea, ajuda a recuperar dades, atendre en els enunciats dels problemes, parlar internament per seguir les formules o les taules de multiplicar.

Finalment el sistema parietal superior aporta les habilitats atencionals i espacials , necessaris per a tot el processament matemàtic. Aquesta àrea ajudaria a comprendre els costats geomètrics, l’organització escrita i la seqüenciació en les diferents operacions.

Altres estudis científics de Rebecca. Bullet. al. (2001), posen en evidencia les dificultats que presenten els nens amb discalcúlia, provenen en gran mesura de les funcions executives(escorça prefrontal).

Els nens presenten problemes en la l’habilitat d’inhibició i en la  memòria de treball. Aquests problemes fan que en moltes ocasions no puguin desenvolupar noves estratègies de treball i per tant afrontar els nous problemes matemàtics que van apareixent.

Els estudis posteriors de Rebecca Bull. et. al. (2008), demostren que els nens amb una major capacitat  en les funcions executives tenen més facilitat per aprendre matemàtiques i lectura.

A més, troben que una major capacitat visual-espacial, era un predictor de l’habilitat matemàtica.

També observen que una alta capacitat de la memòria visual i la memòria de treball, ajudava al rendiment matemàtic.

Autor: Jaume Guilera – David Cueto

 

Bibliografia

Geary, D. C. (1993). Mathematical disabilities: cognitive, neuropsychological, and genetic components. Psychological bulletin114(2), 345.

Dehaene, S., Piazza, M., Pinel, P., & Cohen, L. (2003). Three parietal circuits for number processing. Cognitive neuropsychology20(3-6), 487-506.

Bull, R., Espy, K. A., & Wiebe, S. A. (2008). Short-term memory, working memory, and executive functioning in preschoolers: Longitudinal predictors of mathematical achievement at age 7 years. Developmental neuropsychology33(3), 205-228.

Bull, R., & Scerif, G. (2001). Executive functioning as a predictor of children’s mathematics ability: Inhibition, switching, and working memory. Developmental neuropsychology19(3), 273-293.

Leave a Reply