Dislèxia superficial o dislèxia de desenvolupament
La Dislèxia superficial o dislèxia del desenvolupament és un subtipus de dislèxia, que es caracteritza per un mal funcionament de la ruta visual, lèxica o directa (Boder, 1973). Per compensar els problemes de la ruta visual, aquests nens tendeixen a llegir per la ruta fonològica. La ruta fonològica, ens permet llegir les paraules a partir dels seus trossets més petits, les síl·labes. Normalment, cap als 7 o 8 anys, els nens passen d’una lectura fonètica a una lectura visual, gràcies a la maduració de sistema nerviós central. En aquesta etapa, cal descartar problemes de visió.
A més, en la dislèxia superficial, els nens presenten dificultat per reconèixer les paraules que no es pronuncien com s’escriuen (paraules homòfones). Per exemple, aquests nens tenen problemes a l’hora de llegir paraules irregulars. Per paraules irregulars entenem paraules d’idiomes com l’anglès, on moltes paraules s’escriuen d’una manera i es pronuncien d’una altra, en aquest sentit en anglès és un idioma molt poc transparent. En la llengua anglesa, per exemple, la paraula “hammer” es pronuncia com “jammer”. Quan els nens amb dislèxia de superfície busquen una paraula, ho fan per com sona i no per com s’escriu. En canvi, el castellà és una llengua transparent, perquè el grafema se sol correspondre amb el fonema.
El nen amb dislèxia superficial és capaç de pronunciar les paraules fonèticament, fins i tot les paraules sense sentit (pseudoparaules), i no solen presentar dificultats en les proves de lectura de pseudoparaules (Rack, Snowling, & Olson, 1992). A la dislèxia de superfície es presenta una major dificultat d’interioritzar noves paraules en el lèxic ja adquirit, els costa incorporar-les a la seva memòria semàntica per al seu ús posterior.
Tipus de lectura a la dislèxia superficial
La lectura per la ruta fonològica és lenta. Quan llegim per la ruta fonològica, primer traduïm la grafia que veiem escrita en el seu so, després ajuntem aquests sons, i a la fi formem la paraula. Al dependre de la ruta fonològica per llegir, s’observen més dificultats, quan més llargues i complicades són les paraules. Les paraules habituals les llegeixen sense dificultat, però les paraules noves i llargues els costen molt més de llegir.
La dislèxia superficial es detecta per una lectura lenta, on es cometen molts errors de comissió, addició, regularització, repetició, rectificació, silabeo, accentuació i substitució de lletres. Els nens amb dislèxia superfície tenen grans dificultats en la pronunciació de les paraules, especialment les que no resulten familiars. A més, el nen amb dislèxia de superfície sol tenir molt mala ortografia. Altres indicadors d’una possible dislèxia de superfície són el retard en la parla, dificultat per aprendre l’alfabet, confusió amb esquerra-dreta, confusió amb abans-després, una escriptura desordenada i dificultat rimar les paraules.
A nivell de les rutes cerebrals disfuncionals en la dislèxia superficial, un recent estudi de neuroimatge ha posat en relleu el paper del gir temporal medi posterior com a intermediari entre la ruta semàntica i la ruta fonològica.
Autor:
Dr.Jaume Guilera
Aquest post ha estat creat pel Dr. Jaume Guilera, metge que treballa en el camp de la salut mental infantojuvenil, amb la intenció de fer un esforç de divulgació sobre els trastorns mentals més freqüents en nens i adolescents. En el nostre despatx, ens dediquem a l’atenció de nens i adolescents, des d’una perspectiva cognitiu-conductual. La nostra filosofia és abordar cada cas individualment segons les seves necessitats. Principalment el centre es dedica a l’abordatge dels trastorns de l’aprenentatge (Dislèxia, Discalcúlia, comprensió lectora) i trastorns del neurodesenvolupament (TDAH, Autisme).