Diferències entre la dislèxia i el trastorn del llenguatge
La dislèxia és un trastorn de l’aprenentatge diferent del trastorn del llenguatge.
Encara que un nen pot presentar els dos trastorns alhora, i tots dos tenen punts en comú. La dislèxia sol tenir com a base un problema en el desenvolupament del cervell. Els trastorns del neurodesenvolupament poden aparèixer a una edat primerenca i poden provocar diferents tipus de patologies mentals, com el dèficit d’atenció, l’autisme, la discalcúlia … (Hulme & Snowling, 2016).
Els nens amb trastorns del llenguatge tenen dificultats per utilitzar el llenguatge en les seves diferents formes (parlada, escrita, pictogrames, etc. …). Els símptomes es presenten durant el primer període del desenvolupament de l’infant.
En el trastorn del llenguatge, els nens de pre-escolar tenen pitjors resultats en les proves de lectura, ortografia i comprensió lectora, a més també poden trigar més en dir les seves primeres frases completes. Posteriorment presenten altres dificultats, per exemple, cometen més errors gramaticals i en la construcció sintàctica de la frase (sobretot quan tenen un coeficient d’intel·ligència inferior a 100). També tenen un vocabulari més pobre i no estructuren bé les frases. Per tant, no solen ser bons explicant en els exàmens, poden presentar dificultats en la seva habilitat per socialitzar-se, tenen problemes de comprensió lectora i en els exàmens orals de l’escola tenen pitjor rendiment que els seus companys (Snowling & Hulme, 2012).
Les persones que presenten dislèxia tenen principalment problemes amb la lectura. Aquestes dificultats vénen donades per la incapacitat d’aquestes persones per a realitzar correctament determinats processos cerebrals, principalment, el processament fonològic (Diamanti et al., 2017).
El processament fonològic és la capacitat del cervell per treballar en el reconeixement, descodificació i lletrejar paraules. El problema bàsic de la dislèxia és la dificultat per identificar els sons corresponents a cada paraula (la unió morfema-grafema). La dificultat a reconèixer i produir paraules pot provocar una baixa o lenta comprensió lectora i un vocabulari pobre (Sjöblom, Eaton, & Stagg, 2016).
La dislèxia fonològica és un dels problemes d’aprenentatge més comuns en la infància. Segons el DSM-V, el trastorn específic de l’aprenentatge, es dóna entre un 5% i 15% en els nens d’edat escolar. Dins el trastorn específic de l’aprenentatge, es troben els problemes per llegir paraules, els problemes de comprensió lectora, els problemes de pronunciació, els problemes d’expressió escrita, els problemes de càlcul i de raonament matemàtic (Schulte-Körne, 2014).
Generalment les persones amb dislèxia són diagnosticades en època pre-escolar, quan els nens comencen a aprendre les lletres i a llegir. La prova o test que més s’utilitza en el diagnòstic de la dislèxia i altres dificultats de lectura en l’educació primària és el PROLEC.
A la pàgina web de TEA aquesta tota la informació d’aquest test.
El PROLEC és una prova que avalua els diferents processos mentals que s’utilitzen en la lectura:
- identificació de lletres
- reconeixement de paraules
- processos sintàctics
- processos semàntics
La bateria està composta per nou tasques:
- nom o so de les lletres
- igual-diferent
- lectura de paraules
- lectura de pseudoparaules (Bonini, Keske-Soares, Bonini, & Keske-Soares, 2018)
- estructures gramaticals
- signes de puntuació
- comprensió d’oracions
- comprensió de textos (Lauterbach, Park, & Lombardino, 2017)
- comprensió oral
Els trastorns de l’aprenentatge estan en una categoria diferent dels trastorns del llenguatge, tal com els classifica en l’actualitat el DSM-V. Per poder diferenciar si la baixa comprensió lectora prové d’una dislèxia o d’un trastorn del llenguatge, cal una anàlisi de diferents funcions cognitives, entre elles, la comprensió verbal, la consciència fonològica i l’eficiència en la descodificació fonètica. Aquests diferències indiquen si la dislèxia o el llenguatge són l’origen en les baixa capacitat lectora de l’infant.
Llenguatge i cervell
El cervell té diferents estratègies per manejar el llenguatge. Anem a revisar algunes teories modernes del llenguatge per intentar entendre com funcionen els trastorns de llenguatge. Un adult sol dominar entre 50000 i 60000 paraules, emmagatzemades en els que podries cridar el seu diccionari mental ( “mental lexicó”). Però a diferència d’un diccionari en paper, els humans oblidem i aprenem paraules cada dia, i les paraules més utilitzades arriben més ràpid a la nostra consciència que les que no fem servir habitualment.
Una altra diferència amb un diccionari de paper és que les paraules en el cervell es guarden no per ordre alfabètic sinó per les relacions que tenen entre elles. Per exemple, guardem juntes paraules com vaca, llet i formatge. Ho fem d’aquesta manera perquè estan relacionades a nivell conceptual. La vaca dóna llet, i amb la llet es fa formatge.
Una de les discussions científiques en relació a el llenguatge és saber el paper que juguen en les capacitats lingüístiques la memòria episòdica, la memòria de les nostres biografies, el que ens ha passat (Sandrini et al., 2019), i la memòria semàntica, la memòria del que sabem a través de l’estudi (Dagenbach, Horst, & Carr, 1990).
Encara que en el nou model de connectivitat cerebral, les dificultats semàntiques s’explicarien per problemes de connexió entre els diferents nodes / autopistes de la informació i / o per problemes de processament dins d’una mateixa regió cerebral. Dos camps lèxics comuns, per exemple, cotxes i motos, tendeixen a reforçar-se. En canvi, dos camps lèxics molt diferents, per exemple, motos i jardineria, no es potencien.
Els alumnes amb un trastorn del llenguatge tenen dificultats fàcilment observables. La més òbvia és un retard en comparació amb els seus companys per aprendre i utilitzar el llenguatge en les seves diferents formes. Solen tenir fallades en la comprensió o producció del llenguatge. Tenen un llenguatge pobre i repetitiu, construeixen malament les frases, utilitzen malament els temps verbals, i els costa crear un fil conductor en les seves explicacions. Aquestes deficiències solen aparèixer des de la infància i no milloren soles.
Els trastorns del llenguatge solen estar associats a altres trastorns del neurodesenvolupament com el trastorn específic de l’aprenentatge, el TDAH, i el trastorn de l’espectre autista entre d’altres.
Intervenció en la dislèxia
La dislèxia pot tenir conseqüències negatives tant en l’àrea personal, com social i laboral. Humphrey i Mullins (2003) van descobrir que els nens amb dislèxia pensen de si mateixos que la seva baixa capacitat lectora els fan menys intel·ligents que els seus companys. Per tant, molts d’ells infravaloren la seva intel·ligència, i en conseqüència poden tenir problemes de baixa autoestima. Tot això afegit a altres dificultats cognitives que presenten, els fa més vulnerables a el fracàs escolar comparat amb els nens de la seva mateixa classe sense aquestes dificultats.
L’objectiu principal en la intervenció dels trastorns de l’aprenentatge és aconseguir que l’infant sigui els coneixements necessaris per a aprovar.
El primer tractament en la dislèxia és millorar la consciència fonològica amb una reeducació sistemàtica de les vies lèxiques (Schaadt & Männel, 2019).
La consciència fonològica és la capacitat de comprendre que les paraules estan formades per una sèrie de sons. Els sons que formen les paraules són els fonemes.
Quan vam començar a aprendre les lletres (grafemes), és fonamental dominar la correspondència entre la lletra i el so. Aquesta és la base per aprendre a llegir.
Quan el cervell està preparat, el següent pas és automatitzar la ruta fonològica. El cervell passa de la ruta fonològica a fer servir la ruta lèxica.
La via lèxica (Heim et al., 2018), és la que s’encarrega del reconeixement de la paraula amb el seu significat. És a dir, accedeix a la representació de la paraula sense haver de separar-la en els seus components o grafemes.
Per exemple, amb la paraula “CADIRA”, a el principi de l’aprenentatge de la lectura, el nen utilitzarà la via fonològica per identificar cada un dels seus components o lletres; però un cop la paraula ja estigui dins del seu vocabulari i li sigui familiar, a el veure la paraula “CADIRA” directament apareix la representació d’una cadira en el seu cervell.
Per tant, les persones dislèxiques tenen una problemàtica concreta que requereix d’una intervenció específica que doni resposta a les seves necessitats especials.
La reeducació se centra en el trastorn base quan el nen presenta dificultats de lectura. En canvi, en edats més avançades, la plasticitat cerebral és més pobre, i és més difícil aconseguir completar amb èxit una reeducació de la lectura mecànica o fonètica. Per tant, més endavant s’utilitzen estratègies que compensin aquestes dificultats. Una de les estratègies més utilitzades són els programes informàtics que llegeixen directament el text. Gràcies a ells, el cervell no ha de fer l’esforç per descodificar. L’adult només ha de centrar la seva atenció en entendre i processar la informació del text. Encara que hi ha estudis contradictoris en aquest punt (Wood, Moxley, Tighe, & Wagner, 2018).
Per desenvolupar les habilitats lectores es poden fer activitats a casa o a l’escola, de manera grupal o individual. Les tasques s’ordenaran de més fàcil a difícil. És molt efectiu per a la millora realitzar de deu a vint minuts de tasques cada dia.
Autor:
Dr.Jaume Guilera