entrenamiento-en-funciones-ejecutivas_aprende-a-planificar

Pautes per a nens amb TDAH

El TDAH en nens es defineix el trastorn per dèficit d’atenció (TDAH) com un  patró persistent i durador d’inatenció i/o hiperactivitat. Aquest patró de comportament interfereix en el funcionament i en el desenvolupament dels infants i/o adults.

Per poder diagnosticar aquest trastorn de forma clínica , és necessari que un expert  i amb experiència, observi com a mínim sis símptomes d’inatenció i/o d’hiperactivitat-impulsivitat, aquests han d’estar presents en les vides dels infants al menys 6 mesos i han de ser el suficientment greus i/o consistents com per impactar en la vida i en el desenvolupament (social, acadèmic, familiar, activitats) dels petits.

La inatenció del TDAH, es manifesta com un patró de dispersió, de falta de persistència en la vida diària, dificultats per estar concentrat, ser desorganitzat. Per altre banda, aquests comportaments no es deuen al desafiament ni a la incomprensió del què se li està dient a l’infant. Per exemple:

Moltes vegades no es capaç de prestar atenció a la professora.

No té en compte els detalls ni els errors a la hora de fer els deures .

Quan ha de fer els deures es distreu amb altres activitats

A vegades té problemes per estar-se concentrat durant una estona (en activitats o jugant)

 

La hiperactivitat del TDAH, es pot observar quan hi ha excés de moviment corporal, quan els nens/ es mouen, corren o salten quan no es apropiat, quan mostren un excés d’inquietud (mouen mans, cames, peus), quan piquen o toquen tota l’estona (mobles, companys, objectes) o bé quan hi ha un excés en la parla. En els adults la hiperactivitat es manifesta a traves de conductes d’inquietud (obrir i tancar el bolígraf, moure incansablement les cames, etc.). Per exemple:

A vegades està inquiet i pica de mans, o es toca els peus o puja per allà on sigui.

A vegades a la classe s’aixeca de la cadira, quan s’espera que no ho faci.

 

 

La impulsivitat en el TDAH, són aquelles accions que es porten a terme de forma precipitada, són accions que no es pensen ni es reflexionen i que en ocasions poden fer mal o bé ser perjudicials per a l’individu.

A vegades travessar el carrer sense mirar si venen cotxes.

 

Les enquestes en la població suggereixen que el TDAH apareix moltes cultures aproximadament en un 5% en la població infantil i un 2,5% en la població adulta. És per això que el HCE (National Institute for Health and Clinical Excellence) ha escrit una sèrie de suggerencies  perquè les escoles tinguin més eines per a poder ajudar al creixement i al desenvolupament normal d’aquests infants en el seu dia a dia. Unes d’elles són:

  • Asseure a l’infant a un lloc on hi hagi poques distraccions (portes i/o finestres) i en una posició on el professor/a pugui fàcilment veure i intervenir, si el nen/a no està prestant atenció
  • Tenir una àrea tranquil·la on el nen/a pugui anar-hi a treballar
  • Proporcionar activitats estimulants
  • Asseure a l’infant al costat d’un altre alumne que li pugui proporcionar un rol i un model positiu.
  • Donar instruccions clares i concises
  • Seguir un horari i unes pautes definies i establertes
  • Evitar tasques repetitives
  • Dividir les tasques llargues en tasques petites i/o en diferents etapes i/o apartats
  • Proporcionar de forma freqüent retroalimentació positiva
  • Permetre un període de relaxació a l’infant abans d’entrar a la classe
  • Reduir el soroll de fons
  • Encoratjar a l’infant a prendre notes
  • Permetre que expressi les idees de forma esquemàtica, pictòrica o visuals.
  • Emfatitzar la diferència entre estar dins o fora de classe
  • Portar a terme i/o permetre activitats durant les estones de descans sota la supervisió d’algun cuidador o professor
  • Treballar en parelles en comptes de treballar en grup
  • Donar una mica més de temps al l’infant en els exàmens o tasques (on el temps sigui un factor de pressió)
  • Encoratjar al nen a ser responsable del seu “moviment o falta d’atenció” facilitant el “temps fora” quan ho necessiti
  • Encoratjar-lo en la participació d’activitats extra curriculars, fomentant el contacte social
  • Treure al nen de la classe o bé aïllar-lo dels companys (curt temps) quan s’estigui comportant malament
  • Donar punts o bé intercanviar-los com a recompensa posterior. Aquesta pot ser una activitat o joc preferit.
  • Treure punts quan l’infant s’està comportant malament.

 

 

 

REFERÈNCIES

American Psychiatric Association. (2013). Diagnostic and statistical manual of mental disorders (5th ed.). Arlington, VA: American Psychiatric Publishing.

National Institute for Health & Clinical Excellence. (2009). Diagnosis and management of ADHD in children, young people and adults. London: The Royal College of Psychiatrists.

Leave a Reply