PAUTES PER A PARES DE NENS AMB ALTES CAPACITATS
Tenir un fill o filla amb altes capacitats pot ser veritablement estressant per a les famílies, i per molt diversos factors. Primer perquè no solen ser nens dòcils, més aviat són obstinats i més es solen plantejar preguntes de difícil solució: ¿existeix l’infinit?.
Definició Altes Capacitats
El primer és definir que és tenir altes capacitats. Podríem dir que hi ha una gran varietat de definicions i punts de tall a l’hora de dir si un alumne és de capacitats normals o altes.
En l’última revisió anual d’aquest tema, Worrell, Subotnik, Olszewski-Kubilius i Dixson (2019) van dividir totes aquestes definicions sobre superdotació en tres grans grups:
-habilitat cognitiva,
-desenvolupament del talent
-models integratius o multifactorials.
Dins de cada grup, hi havia en total unes quinze definicions amb evidència científica considerable (com ara la teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner). És obvi que una àmplia base bibliogràfica és clau per treballar amb qualsevol concepte científic. Però sense una guia clara, molts pares es poden sentir aclaparats davant la quantitat de dades disponibles i en ocasions contradictoris.
El segon problema seria la legislació específica en cada país, província o fins i tot centre escolar, i els recursos econòmics disponibles per a la detecció, avaluació i seguiment dels alumnes. Si es té la sort de viure en una zona amb una escola amb professors implicats i amb mitjans per treballar, és més probable que qualsevol nen o nena amb necessitats específiques sigui ajudat. La gran majoria d’aquests nens requereixen un pla individualitzat (PI). En la revisió anual esmentada abans, els autors comenten la menor prevalença en els programes d’altes capacitats dels Estats Units d’alumnes de minories ètniques. Citen solucions reeixides dutes a terme, amb una gran majoria destacant la relació entre nivell socioeconòmic i èxit acadèmic.
Cohesió Familiar
Una altra qüestió seria l’enfocament a prendre per millorar la cohesió familiar quan un dels fills en la família té altes capacitats. Renati, Bonfiglio i Pfieffer (2016) van realitzar una exhaustiva enquesta sobre totes les queixes o dificultats que els pares refereixen al tenir un fill amb altes capacitats. Les van dividir en tres nivells:
1.Fill / a:
La queixa principal era el com manejar les emocions del fill, amb les seves preocupacions i inseguretats. La manca de perseverança a l’escola ia casa. I també les dificultats socials del fill amb els seus iguals eren expressades com problemes.
2.Família:
La primera demanda era la manca d’aliança o coherència entre els pares en com educar (discrepància educativa), més el problema afegit de trobar estratègies educatives interessants i útils per al nen. Les relacions de l’infant amb els altres parents i els seus fills també eren considerades estressants.
3.Social:
Com el fill se sentia i es comportava a l’escola era un 50% del total de les preocupacions dels pares. Sobretot, la manca d’integració social a l’escola i la solitud que provocava en el nen. La manca de pautes pedagògiques a l’escola més l’aïllament social poden portar a l’infant a començar a no voler anar a l’escola i moltes vegades acabava en absentisme escolar o en conductes poc adaptivas a l’escola.
Pautes per a Pares
Com puc ajudar el meu fill / a?
Un cop definits els problemes, per als pares és important tenir pautes específiques més enllà de simples consells per estimular acadèmicament als seus fills. Us donem alguns consells o estratègia, però sempre és important tenir el suport d’un professional, que pugui personalitzar-en cada cas.
–Passar temps amb el fill en les seves activitats acadèmiques i hobbies és altament important, així com donar-li una mica de pista perquè s’equivoqui i no estar pendent del més petit error (Karnes, Schwedel, & Steinberg, 1984).
-Tampoc convé sobrecarregar l’agenda de l’infant amb massa activitats extraescolars dedicades a la seva estimulació intel·lectual o creativa. Les fases de socialització espontànies amb els seus iguals són claus en el desenvolupament. Són incomptables els exemples de nens prodigi que acaben com joguines trencades. Respectar les hores de joc amb els companys.
-Encara que no calgui sobrecarregar l’agenda, sí que és molt important preguntar de manera sincera al fill sobre els seus interessos i no imposar els que a nosaltres ens semblen bé. Una vegada que sapiguem el que el nostre fill o filla troba estimulant, alimentar-lo intel·lectualment amb tots els recursos que puguem en els seus interessos (p. Ex. Les galàxies), però sense imposicions i aclaparaments.
-La cohesió familiar i la connexió emocional amb el fill és el major predictor en el sentiment d’autoestima d’aquest fill amb altes capacitats (Chan, 2005). Tot i que les expectatives parentals eren també importants, si són molt excessives poden bloquejar al fill i generar rancors futurs.
–No comparar a el fill amb altes capacitats amb els seus germans o parents. Recordeu que els nens i adolescents són altament sensibles davant el judici social, i qualsevol comentari comparatiu aparentment inofensiu pot molestar molt.
-Si els pares s’aïllen socialment i es bolquen absolutament en el seu fill, això es pot traduir en “burn-out” parental o problemes de parella. Els grups de suport són molt importants per a compartir experiències i consells, i eviten l’augment de culpa de fer-ho tot mal de molts pares, relativitzant la situació.
-Assumir que el procés de desenvolupament infantil com no lineal, és a dir, equivocar-se és la manera natural d’aprendre i que el fill estel i aprengui a tolerar els seus errors també és part del seu aprenentatge. Els “nens-robot” perfectes que surten en concursos de talents de la televisió poden semblar molt feliços, però no és bo per al nen ser el centre de la vida familiar.
-Buscar ajuda professional adequada quan el nen ho necessiti. Les altes capacitats es solen associar a problemes d’ansietat, de socialització, dèficit d’atenció i hiperactivitat emocional. L’actitud d’alguns pares de “nosaltres contra el món” només generarà problemes a llarg termini. Si l’escola no està implicada no cal desesperar-se i buscar recursos que treballin per poder aplicar un pla individualitzat.
-No cal assumir que al tenir un fill o filla superdotat ha d’acudir a un centre de “nens-prodigi”. Hi ha estudis contradictoris el respecte i cada cas ha de ser avaluat de manera especialitzada i exhaustiva.
Autor:
Dr. Jaume Guilera
Bibliografia:
Chan, D. W. (2005). Family environment and talent development of Chinese gifted students in Hong Kong. Gifted Child Quarterly, 49(3), 211-221.
Karnes, M. B., Shwedel, A. M., & Steinberg, D. (1984). Styles of parenting among parents of young gifted children. Roeper Review, 6(4), 232-235.
Renati, R., Bonfiglio, N. S., & Pfeiffer, S. (2017). Challenges raising a gifted child: Stress and resilience factors within the family. Gifted Education International, 33(2), 145-162.
Worrell, F. C., Subotnik, R. F., Olszewski-Kubilius, P., & Dixson, D. D. (2019). Gifted students. Annual review of psychology, 70, 551-576.