Els Processos de la Memòria:
La memòria està formada per tres processos principals, en un primer moment es codifica la informació (tot allò que percebem de l’exterior), després s’emmagatzema aquesta informació, i finalment aquesta mateixa es pot recuperar.
La codificació de la Informació:
La informació molt repetida, o bé molt significativa, fa que el cervell sigui capaç de formar un patró d’activitat neuronal concret i únic. Aquesta informació, passa a ser memòria a llarg termini.
L’emmagatzematge de la informació:
La informació guardada a llarg termini, és capaç de crear xarxa memorística, incloent diferents aspectes d’una informació. És a dir, que podem emmagatzemar informació visual i auditiva d’un concepte a la vegada.
Per exemple: Imagina que vols recordar el concepte d’una maduixa. La teva memòria guardarà aquesta idea de maduixa en diferents característiques o “calaixets”: el calaix del color vermell, el calaix del sabor dolç, el calaix de l’aroma silvestre…
La recuperació de la Informació:
Recordar implica accedir i recuperar una informació prèviament emmagatzemada. En concret, significa que el cervell és capaç de tornar a activar aquest patró (xarxa neuronal), que va ocórrer quan vam crear aquest record.
L’èxit d’aquesta tasca dependrà de la força de les xarxes neuronals,“repetició o significació,” i de les pistes de recuperació.
Les pistes de recuperació són el reconeixement i el record. Aquestes es basen en l’associació de significats i permeten que el record pugui recuperar-se amb facilitat.
En el cas del reconeixement és necessari un estímul extern que permeti recuperar quelcom percebut en el passat.
Per altre banda, en el record, no és necessari aquest estímul, sinó que podem accedir-hi directament a la memòria a llarg plaç.
Per exemple: imagina’t que ets testimoni d’un crim. Si et demanen identificar el culpable entre cinc candidats, es tracta d’un reconeixement.
D’altra banda, si et demanen que descriguis el culpable per poder retratar-lo, es tracta d’un record.
Fenòmens de recuperació de la memòria:
Tots hem tingut aquesta sensació d’estar molt prop d’una paraula però sense aconseguir donar amb ella, fenomen conegut com “Ho tinc a la punta de la llengua; fet que té a veure amb la memòria.
En aquest fenomen, tenim una idea de com sona, ens vénen al capdavant paraules que sonen semblat o que tenen un significat similar, però no aconseguim.
Segons un estudi de Koriat i Lieblich (1974), és possible no recordar la paraula però sí saber com sona el seu inici, o quantes síl·labes té. Aquest fenomen, anomenat “punta de la llengua” (PDL) és un bon exemple de la importància d’unes xarxes neuronals fortes, que permetin recordar fàcilment.
Efecte Mozart: S’estudia millor amb Mozart?
Segons estudis com el de Verrusio et al. (2015), el fet d’escoltar la música de Mozart activa els nostres circuits d’activitat neuronal, i per tant la nostra capacitat cognitiva augmenta, permetent-nos tenir una millor habilitat memorística, entre d’altres. Aquest fenomen és conegut com “Efecte Mozart”.
Falsos records?
En alguns casos, si pensem o visualitzem repetidament un esdeveniment que ha passat a una altra persona, podem arribar a pensar que ens ha ocorregut a nosaltres: ho denominem fals record. Aquest factor mostra que tenim un paper actiu en la construcció de records, siguin certs o no, és a dir, la memòria és construcció, i construcció és igual a reconstrucció.
Referències bibliogràfiques:
Koriat, A., & Lieblich, I. (1974). What does a person in a “TOT” state know that a person in a “don’t know” state doesn’t know. Memory & Cognition, 2, 647–655.
Luria, A (2009). Pequeño libro de una gran memoria: la mente de un mnemonista. Oviedo, España: KRK Ediciones.
Verrusio, W., Ettorre, E., Vicenzini, E., Vanacore, N., Cacciafesta, M., & Mecarelli, O. (2015). The Mozart Effect: A quantitative EEG study. Consciousness and Cognition, 35, 150–5. http://doi.org/10.1016/j.concog.2015.05.005