Teoria de la Ment: Autisme
El reconegut científic Simon Baron Cohen i els seus col·legues al 1985 publiquen un dels articles més famosos en psicologia, el anomenat: Does the autistic child have a “theory of mind”? Es a partir d’aquest treball que científics de tot el món comencen a estudiar la teoria de la ment en nens i adults diagnosticats d’autisme.
En aquest article els científics troben per primera vegada, que les persones amb autisme, no son capaces (moltes vegades) de comprendre l’ambient social i interpersonal que els envolta. Els nens i nenes amb autisme, no son capaces d’imaginar o reconèixer els pensament dels altres. Els autors defineixen aquesta habilitat com teoria de la ment. Per exemple, si sabem que el nostre amic ha aconseguit un lloc de treball, per el que tant havia lluitat i treballat. Sense que ell ens digui res, podem atribuir-li sentiments de felicitat i alegria, a més podem esperar que faci una festa de celebració en poc temps.
Aquesta capacitat per atribuir pensaments i intencions a les altres persones, es una capacitat que les persones amb autisme no posseeixen. Aquesta habilitat mental serveix per pensar i reflexionar sobre que saben, pensen i senten els altres. Sense aquesta capacitat, es complicat relacionar-se i mantenir relacions socials satisfactòries i de qualitat.
Els autors en el seu experiment varen dissenyar una prova científica (utilitzada avui en dia), que permet observar el comportament de tres grups de nens amb diferents diagnòstics. Hi ha d’haver-hi un grup de 20 nens amb autisme, 14 nens amb síndrome de Down i 27 nens control.
Per saber si els nens estudiats, tenien la teoria de la ment, els autors els hi expliquen una historieta verbalment i els hi ensenyen a més, una tira còmica per ensenyar-los la historia. Se’ls hi diu:
Aquestes son la Sally i l’Annie
Dos amigues estan juntes dins d’una habitació jugant amb una pilota.
La Sally posa la pilota dins d’una cistella i surt de l’habitació.
L’Annie, canvia de lloc la pilota i la posa dins de la capsa de cartró.
La Sally no ha vist que l’Annie ha canviat la pilota de lloc, donat que estava fora de l’habitació.
Més tard la Sally torna a l’habitació.
On creus que es posarà a buscar la pilota la Sally?
Els autors després de passar la prova a tots els subjectes, observen que els nens sense diagnòstic i els nens amb Síndrome de Down son capaços de contestar correctament la pregunta (On creus que es posarà a buscar la pilota la Sally?) amb un 86% i un 95% respectivament.
D’altra banda, dels nens amb diagnòstic d’autisme només 4 d’ells con capaços de contestar correctament la pregunta. Es a dir, que un 80% dels nens amb diagnòstic d’autisme no son capaços de contestar correctament la pregunta.
Aquest estudi es un dels primers estudis que demostren, que els nens amb autisme tenen una baixa capacitat per entendre la ment (pensaments, sentiments, perspectives, emocions) dels altres. Fa pensar que aquesta incapacitat, complica la comprensió i les relacions socials.
Actualment s’ha vist, que aquesta baixa habilitat en les interaccions i contextos socials, no només apareix en els trastorns d’autisme. Aquestes baixes habilitats també apareixen en els trastorns per dèficit d’atenció amb hiperactivitat, i en trastorns del desenvolupament. Tots ells, en moltes ocasions, tenen problemes per relacionar-se amb els altres, per expressar les seves emocions i per comprendre les dels altres. Es per això que la investigació científica actualment està investigant les similituds, diferències, els processos, les habilitats i les necessitats de cada trastorn en relació amb les habilitats i els contextos socials.
Investigadors més actuals (2017) estudien la cognició social i les funcions executives en dos grups de nens amb diferents diagnòstic; autisme d’alt funcionament, TDAH i trastorns del desenvolupament.
Els científics observen que els nens amb trastorns del desenvolupament (TD) son els que obtenen millors resultats. Els nens amb autisme (d’alt funcionament) tenien més problemes que els nens amb TD i TDAH a l’hora de relacionar-se i comprendre els ambients socials.
En les conclusions els científics perceben que hi ha dos tipus de comportament diferenciat, els nens amb TDAH, tendeixen a presentar més problemes d’inhibició i control emocional, mentre que els nens amb autisme, presenten més problemes en la planificació i els processos meta-cognitius.
Bibliografia:
Baron-Cohen, S., Leslie, A. M., & Frith, U. (1985). Does the autistic child have a “theory of mind”?. Cognition, 21(1), 37-46.
Miranda, A., Berenguer, C., Roselló, B., Baixauli, I., & Colomer, C. (2017). Social Cognition in Children with High-Functioning Autism Spectrum Disorder and Attention-Deficit/Hyperactivity Disorder. Associations with Executive Functions. Frontiers in Psychology, 8.